FILOSOFIES D'UN IGNORANT: 2010

ELS PERILLS D’UNS POLÍTICS EN EDAT DE JUBILAR-SE

Normal 0 21 En aquest dies està parlant-se en els mitjans de comunicació que el govern vol allargar l'edat de jubilació fins els seixanta-set anys. Sense més preàmbuls, he de dir que em sembla una mesura realment absurda o paradoxal, potser fruit de la desesperació dels polítics front a la crisi, la mala previsió del fons de les pensions per jubilació i l'escassa cotització a la Seguretat...

1, 2, 3 ...I el Nadal es va fer.

Normal 0 21 Eren mitjan de juny allà per l'any 133 a.C. quan l'exèrcit romà acabava d'invadir Àsia menor. La veritat és que per allí no van trobar molt amb que engrandir el seu imperi, però no podien tornar amb les mans buides; així que, en vistes que no tenien una religió estable amb què sotmetre al poble i atés que entre aquelles terres es van topar amb la forta influència del mitraísme,...

CARA O CUL

Normal 0 21 L’altre dia estava amb la meua dona i un amic i els dos es van posar a parlar d’una persona que tots dos coneixien; xerrar a les esquenes d’altre, fet molt comú entre els éssers humans. Per a un era una bellíssima persona i per a l’altra era l’encarnació del propi dimoni. Com és possible que una persona puga tindre dos cares tan diferents?. Potser té a veure la simpatia...

MESURES DESESPERADES

Hui hi ha una dona divorciada més. Feia ja temps que la situació en casa era desesperada. L'home no feia res. No treballava, tampoc atenia els fills, ni contribuïa en les tasques de la casa. També havia començat amb l'alcohol. El temps passava en forma d'hores dies, setmanes, mesos i anys i res canviava. Ella havia de treballar per a poder pagar l'hipoteca i el menjar, a més de tots els altres gastos de la...

MEDALLA DE COURE

Fa uns dies estava fent una activitat en un parc amb un grup juvenil i de sobte vam veure un esquirol (espècie animal) botant entre els arbres del parc sense cap tipus de pudor davant de tots els espectadors, que sorpresos el seguien amb exclamacions. Prompte va sorgir un altre adolescent que el va perseguir a pedrades. Malgrat que en aquell moment jo no vaig tindre valor per a dir-li res, o no vaig ser suficientment...

AMB FRANCO VIVÍEM MILLOR

Normal 0 21 Malgrat que aquesta és una frase feta que sembla sentir-se encara pel nostre país, una dictadura és sinònim d'autoritarisme, però sobre tot, de repressió, on sembla que es governa fent servir la por. I amb la por, pareix que tot el món es comporta. En canvi, amb la democràcia creem que es tenen més en compte les llibertats i drets de l’individu. I acabem per no respectar res....

INCONFORMISTES

Hi havia una vegada una dona viuda que plorava desconsoladament la pèrdua del seu marit, quan va sentir que cridaven al timbre. En obrir va trobar una parella que deia necessitar diners per agafar el autobús i anar a la capital de la província. Ella, ficant la mà en el seu moneder, va agafar el que tenia i els ho va donar. De seguida aquella jove parella estrangera no va dubtar en dir que els semblava molt...

EL PROXENETA

Fa uns dies vaig veure una pel·lícula on al principi el protagonista deia no estar interessat pels diners. Era un estudiant, que per un projecte innovador, va rebre importants ofertes de treball que va acabar rebutjant i donant el fruit de les seues habilitats gratuïtament. Després aquest personatge inicia un altre projecte que igualment vol oferir a la gent de manera gratuïta, però avança ajudat per algun...

ZONA ZERO

Quan una bomba nuclear impacta en un lloc, aquest punt en el que la destrucció és molt més greu s'anomena zona zero, malgrat que la radiació i els efectes destructius arriben molt més enllà. En el Mig Any Fester el centre de la nostra ciutat es va convertir en eixa zona zero, en la que podíem trobar els efectes de la destrucció del civisme en forma de deixalles pels carrers, gots per damunt dels cotxes o els...

ADÉU AMIC

Fa uns dies ens va deixar un amic. Malgrat que ell no va tindre una vida fàcil o amb grans èxits, sinó que més bé va fer patir una mica a la gent del seu voltant, he de dir que jo no vaig conèixer d'ell aquest passat, sinó que el vaig conèixer en un bon moment de la seua vida, quedant-me ja el record del seu somriure o el sentit de l'humor i veient també que el canvi sempre és possible amb una mica de voluntat....

CABRES PER CAMELLS

Ahir vam estar parlant amb uns amics del nostre viatge de bodes i algunes de les coses que més recordàvem era el regateig que vam haver de patir a l'hora de comprar qualsevol cosa. Els productes no tenien un valor real, sinó un valor de necessitat o desig. És una cosa que em recorda a l'intercanvi de bens o bescanvi que ja fa segles va quedar enrere amb l'aparició de la moneda.Precisament les primeres formes...

EL DIA QUE VAN XAFAR LA LLUNA

Fa molt de temps, hi havia un home cridant al timbre i no li obrien la porta. Volia cobrar uns rebuts i donada la insistència d’aquell home, sense donar cap explicació, la mare va acabar dient-li a un dels seus fills que s’aguaitara a la finestra per a dir-li que sa mare no estava. La mateixa escena es va repetir en altres ocasions. Una situació semblant també va succeir quan una dona li va dir al seu marit...

EL PREU DE LA VOLUNTAT

Caminava un dia pel carrer i em vaig trobar un home que apel·lava a la meua voluntat per a poder donar de menjar als seus nombrosos fills aquell dia. Sense pensar massa, li vaig assignar un valor a la meua voluntat en forma de tres monedes, creient que potser, la meua aportació seria invertida en altres menesters que no fossen l'alimentació d'uns fills desolats i famolencs. Li vaig donar de menjar sense haver-li...

LES IMPLICACIONS D'UNA TROMBOSI

El divendres a la vesprada estàvem tornant de pegar una volta amb la bicicleta i baixant de la part alta per un transitat carrer del centre, de cop ens vam adonar que es feia una cua de cotxes. Mirant davant vam veure un cotxe aturat en mig del carrer. Després de maleir pel comportament de la gent que no li importa parar el seu vehicle en mig de qualsevol lloc, sense tindre en compte que puga destorbar a altra...

COMPOSTA I SENSE NÓVIO

Érem un grup d’adolescents en el que hi havia una xica que per a tots els xics resultava ser l’epicentre de qualsevol les activitats que es feien. Era molt oberta de caràcter i a tots ens queia massa bé, fins el punt que d’alguna manera cadascú de nosaltres volia anar més enllà d’una bona amistat i formar parella amb la xica. Ella se sentia molt a gust en aquella posició des de la que ens tenia a tots menjant...

NO ESTEM SOLS

Sovint m’he sentit soles, fora de lloc en un món en el que no acabe d’encaixar, perquè hi ha coses que no m’agraden o fan que no em senta bé. També m’he sentit buit, sense ganes de fer res, deixant-me arrossegar per aquest riu que no porta a cap lloc i en el que també he trobat gent que, en compte de tirar-te una mà per a portar-te cap a la vora, encara t’espenta més endins. Però m’alce cada dia amb ganes de...

LA VEU DE L’EXPERIÈNCIA

Fa ja molts anys, acabant de deixar enrere l’adolescència, em vaig posar a treballar en una fàbrica del metall. Allí hi havia gent treballant des de feia molts anys, fins i tot, alguns des d’abans d’entrar en l’adolescència. Així tots tenien les seues rutines i hàbits de treball forjats al llarg dels anys. La majoria d’ells vivien cremats ja per l’esforç físic, amb l’esquena dolorida i pel tracte rebut i la...

Subscriure's a: Missatges (Atom)