Ahir vam estar parlant amb uns amics del nostre viatge de bodes i algunes de les coses que més recordàvem era el regateig que vam haver de patir a l'hora de comprar qualsevol cosa. Els productes no tenien un valor real, sinó un valor de necessitat o desig. És una cosa que em recorda a l'intercanvi de bens o bescanvi que ja fa segles va quedar enrere amb l'aparició de la moneda.
Precisament les primeres formes de comerç entre els hòmens van consistir justament en l'intercanvi de productes mà a mà: el que un tenia i no necessitava, es canviava pel que l'altre tenia i no necessitava. Diuen que la primera condició perquè existisca intercanvi de béns és la capacitat de produir excedent. L'excedent és una part de la producció que no es necessita consumir i és el que va permetre emprendre l'hàbit d'intercanviar productes. Però també perquè existisca el bescanvi entre individus ha d'existir prèviament la institució de la propietat privada.
El desenvolupament de nous béns de consum i el creixement de l'activitat comercial va demostrar que aquest sistema era poc pràctic: en primer lloc perquè no sempre l'altre necessitava allò del que un disposava. En segon lloc, també era un problema determinar quin era el valor exacte dels productes a intercanviar. Per a resoldre aquests primers problemes els hòmens van buscar un producte de referència: els valors de totes les mercaderies s'establirien basant-se en eixe producte. Eixa referència és el primer pas en la història de la moneda, que és un element intermedi que serveix per a facilitar els intercanvis.
Sense dubte va ser tot un gran avanç, però amb el temps estem adonant-nos que aquest sistema monetari també comença a portar els seus problemes, principalment derivats de l'aparició del lucre. Les necessitats de les persones estan més que cobertes i per que hi haja consum, és necessari crear noves necessitats. Quan un recurs abunda, tampoc és lucratiu, així, per a poder lucrar-se, igualment és necessari crear una escassetat, malgrat que aquesta siga artificial és a dir, inexistent. Fins i tot arriba a produir-se un excedent que acaba destruint-se.
Així la tecnologia caduca per a retroalimentar el consum. Tampoc interessa vendre carn de qualitat, sinó produir molta quantitat de carn que vendre. Si les alteracions químiques dels aliments no produeixen malalties, no és necessària la química per a curar. Sempre predomina el lucre i l'interés sobre la verdadera necessitat, això motiva enganys, especulació i abusos que provoquen que unes persones tinguen massa i altres molt poc. Els diners també es creen del deute d'uns sobre altres. Llavors no hi ha honradesa ni valors humans, predominant el lucre per damunt de la persona.
La crisi és només el principi d'un esclafit que ha de portar canvis, i com en tots els canvis al llarg de la història, el que no s'adapte, sembla que acabarà quedant enrere, perquè en un intent de sobreviure, són pocs els que acaben allargant la mà als altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada