AMB FRANCO VIVÍEM MILLOR

Malgrat que aquesta és una frase feta que sembla sentir-se encara pel nostre país, una dictadura és sinònim d'autoritarisme, però sobre tot, de repressió, on sembla que es governa fent servir la por. I amb la por, pareix que tot el món es comporta. En canvi, amb la democràcia creem que es tenen més en compte les llibertats i drets de l’individu. I acabem per no respectar res.

Així l’altre dia ens van convidar a un banquet en un restaurant i dos persones van començar a fumar en la taula, al costat de dos xiquets. A un d’ells, la mare dels xiquets, una dona fumadora que amb total discreció havia sortit del restaurant quan li abellia fumar-se un cigarret, li va cridar l’atenció i aquest de seguida va apagar el cigarret, però l’altra persona va continuar fumant i defenent el seu dret amb foc i espasa. Prompte va sorgir així un tema acalorat com és que amb la llei del tabac no es podrà fumar en quasi cap lloc, fins i tot els parcs on juguen els infants. Mentre aquella dona defenia entusiastament que amb el seu cos feia el que volia i que havia conegut molta gent fumadora que no havia patit cap conseqüència física, mentre altres no fumadors estaven traient els pulmons per la boca, la conversa pujava de to. Va arribar a dir-se que amb tanta prohibició estàvem vivint baix una dictadura encoberta, on no podíem fumar on ens abellira.

Molts defenem la llibertat com un dret i un valor que també va aconseguint-se amb el progrés. Així sembla que aquella dona tenia raó, però recorde amb gran interès el que un dia li vaig sentir dir a una altra persona; i és que “ser lliure implica haver de ser responsable”. El cert és que la paraula “responsabilitat” és la gran oblidada quan parlem de llibertat. Sembla que cada vegada hi ha menys civisme i respecte. Som ciutadans menys responsables. Llavors és necessari anar ficant noves lleis i prohibicions perquè no sabem conviure massa bé amb altra gent. Així, per exemple, quan no fem cas dels límits de velocitat dins la ciutat és necessari posar turons que colpegen els amortidors del cotxe. Tampoc es pot fer foc o acampar en la muntanya perquè tirem moltes deixalles o no tenim en compte els possibles riscs d’incendi. Igualment no podem anar amb moto o bicicleta per la serra perquè fem molt de soroll o anem de manera que causem danys en els camins. Les sancions també cada vegada són majors, perquè tampoc som responsables al volant i segur que si rebusquem encara trobarem moltes altres coses.

Llavors podem parlar de drets i llibertats, però primer hem d’aprendre a ser més responsables, més cívics, menys individualistes i menys indiferents amb el que ens rodeja, tenint en compte que pel fet de viure en societat, tot açò és necessari, a més que també hem de complir amb les nostres obligacions com a ciutadans.