COMPOSTA I SENSE NÓVIO

Érem un grup d’adolescents en el que hi havia una xica que per a tots els xics resultava ser l’epicentre de qualsevol les activitats que es feien. Era molt oberta de caràcter i a tots ens queia massa bé, fins el punt que d’alguna manera cadascú de nosaltres volia anar més enllà d’una bona amistat i formar parella amb la xica.
Ella se sentia molt a gust en aquella posició des de la que ens tenia a tots menjant en la palma de la mà, inclús alimentava les esperances de cadascun dels xics amb lleus insinuacions o comentaris, però no es decantava mai per ningú, com si volguera assaborir al màxim la seua posició de poder. Al cap d’un temps va portar algunes amigues, qui sap si per engrandir més el grup o alimentar la seua sobirania, però curiosament va començar a emparellar-nos a uns i a altres, dient-los a les xiques alguns detalls de la vida dels xics o que si a aquesta li agradava l’altre, o concertant encontres en solitari... Mentre ella guiava totes les nostres vides, aquelles amistats adolescents rodaven massa bé; d’alguna manera tots teníem el que necessitàvem però quan algú es va adonar que tot depenia de les seues accions i va voler actuar per compte propi, l’amistat va quedar desbaratada i fins i tot va arribar a posar enemistat entre germans, acusar a alguna de les xiques de borratxa i de moral laxa, o fins i tot de quedar embarassada.
Lògicament amb el temps cada xic va anar deixant el grup i buscant una novia més assequible o que no fora parella de conveniència. Així ella es va quedar enrabiada en quasi tothom i sense parlar-se amb ningú, llevant del seu fidel escuder, un xic pacient, noble i de bona voluntat, potser ja amb més esperances d’aconseguir el que ningú havia sabut conquerir. Tampoc va tindre eixa sort!.
Ella finalment va acabar decantant-se per algú del seu mateix sexe, amb cara de pomes agres i sense saludar-nos a cap pel carrer.
En l’ésser humà resulta curiós on pot arribar la barreja de l’ego, la baixa autoestima, el desig de complaure a l’altre, els zels, l’orgull, el desig de ser adulat,... sentiments que amb aquesta estranya combinació sempre acaben malament, potser fruit de la superficialitat de les nostres relacions.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada