Eren mitjan de juny allà per l'any 133 a.C. quan l'exèrcit romà acabava d'invadir Àsia menor. La veritat és que per allí no van trobar molt amb que engrandir el seu imperi, però no podien tornar amb les mans buides; així que, en vistes que no tenien una religió estable amb què sotmetre al poble i atés que entre aquelles terres es van topar amb la forta influència del mitraísme, a algú se li va ocórrer la idea d'importar quelcom que no s'havia fet fins llavors: podien emportar-se una religió a casa.
No es va veure cap estrela en el cel que els indicara un drecera per a un tornada que es vaticinava llarga davant de l'arribada de l'estiu. La ruta tampoc estava senyalitzada i les molles de pa que havien deixat com a rastre per a la tornada, se les havien menjat els pardals. De no ser per tres o quatre poblacions assolades que havien deixat al seu pas, no haurien sabut tornar, o haurien tardat uns quants anys. El camí era molt llarg, sobretot, recordant que les legions anaven a peu i les autopistes no existien.
L'hivern els va agafar de tornada prop de Natzaret, però en aquell moment, el cristianisme estava molt lluny de tota imaginació o profecia. Els romans celebraven per aquelles dates les saturnals. En estes festes, després de les cerimònies religioses i els banquets, s'intercanviaven regals i visites i als esclaus se'ls concedia llibertats pocs corrents, però de nou van començar a perdre les nocions de la seua pròpia religió amb el carregament que portaven. La veritat és que el mitraísme prometia ser una religió ideal per al poble romà.
El temps va passar i aquella religió efectivament va aconseguir una expansió formidable, encara que estava començant ja la competència del cristianisme; però cap a l'any 385 d.C, Teodosi I va dictar fortes mesures contra esta creixent amenaça al seu culte. A pesar d'açò, ni tots els lleons del coliseu van poder acabar amb els cristians i a algú se li va ocórrer allò de “si no pots amb el teu enemic, unix-te a ell”. I va ser així com el cristianisme va començar a anar guanyant terreny a les altres religions; però per descomptat, el que més atreia als seguidors d'una determinada religió, eren les festes pròpies d'ella. Del naixement de Jesús, poc se sabia; quan Ell va nàixer era un xic normal del que poc cabia imaginar la seua glòria, així que ningú es va anotar aquella data com una cosa memorable; sí, sa mare se'n recordaria, però només mentres visquera. Tirant uns segles pel mig, evidentment aquella data va quedar en el més absolut oblit. Com se'ls podia haver passat una cosa tan important?.
Així que per a guanyar-se el beneplàcit dels romans, van adoptar les dates de les saturnals i alguna dels costums propis d'aquella vella religió com a data del naixement de Jesús; amb això van aconseguir més seguidors del cristianisme.
En la seua creixent expansió, el cristianisme va anar topant-se amb altres religions al llarg del món i va anar contagiant-se de les altres, de les que va anar agafant algun detall per a no discriminar els seguidors d'eixes altres religions, que finalment acabaven per seguir el cristianisme, atés que s'estava posant de moda i tenia moltes festes.
Així, doncs, les saturnals romanes i a festa pagana dels britans, tenia lloc cap al 25 de desembre. Més o menys, es va estar d'acord a fixar aquella data com la del naixement de Jesús, atés que havia sigut molt notable en les tradicions anteriors. També van conservar el fet de fer regals.
Del mitraísme, es van adoptar idees com la immortalitat de l'ànima, ja que aquell detall agradava molt i donava més poder a esta religió, però també la creença en el castic etern dels roïns i la perdurable felicitat dels bons, ja que aquell detall servia per a dirigir al poble pel camí que més interessava: el camí del bé. En aquell món d'hòmens, les dones estaven excloses de les pràctiques del culte, encara que s'insistia molt en la caritat del proïsme.
Per a donar color a la data del naixement de Jesús, es va adoptar també el costum d'adornar les esglésies amb visc i grèvol; decorar la casa amb garlandes, era un costum nòrdic de la que també es va servir el cristianisme...
I va ser més o menys així com entre saturnals, mitraísme, regals, garlandes, caritat i la resta, va nàixer el nadal del cristianisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada