INCONFORMISTES

Hi havia una vegada una dona viuda que plorava desconsoladament la pèrdua del seu marit, quan va sentir que cridaven al timbre. En obrir va trobar una parella que deia necessitar diners per agafar el autobús i anar a la capital de la província. Ella, ficant la mà en el seu moneder, va agafar el que tenia i els ho va donar. De seguida aquella jove parella estrangera no va dubtar en dir que els semblava molt poc el que els havia donat. Ella va dir que no tenia més i aquests li van dir que els estranyava molt, que vivint en una casa com aquella, poguera tindre i donar-los tan poc. De seguida ella els va dir que canviaria la casa i la seua situació per la d'ells, en la que almenys es tenien l'un a l'altre i que els havia donat el que tenia. Si no estaven d'acord, se'n podien anar amb les mans buides. Sense massa convenciment i res més que afegir, aquella parella de joves va agafar els diners i se'n va anar. Mentre, la dona va continuar enyorant el seu marit.
Sembla estar en la naturalesa de l'ésser humà no conformar-se amb el que té i desitjar sempre el que puga tindre l'altre. Potser açò té a veure amb el sentit de propietat privada i l'enveja quan no tenim el que ens agradaria. Sempre sembla millor allò que té l'altre i mentre envegem, no som capaços d'aprofitar i viure feliços amb el que tenim. A més hi ha qui no es conforma en desitjar allò que tenen els altres i fins i tot, decideix recórrer al robatori per aconseguir-ho, però el cert és que resulta fàcil parlar d'aquestes coses quan tenim les necessitats cobertes o quan afecta a altres. Per a que no ens furtem el que tenim, pregonem que no hi ha que robar; per a que l'enveja que ens puguen tindre no arribe a fer-nos mal, diem que no hi ha que envejar. Però el cert és que tot açò surt quan no som capaços d'estimar i compartir amb l'altre, o arribar a preocupar-nos tant pel benestar dels altres com del nostre propi benestar. I amb seguretat es pot dir que fins que no arribem a entendre i aplicar açò, viurem dins el model del món que ara tenim, que sembla anar cada vegada més a la deriva, i que tampoc acabarà per molt que alguns s'afanen en predicar que el fi del món està pròxim.