ZONA ZERO

Quan una bomba nuclear impacta en un lloc, aquest punt en el que la destrucció és molt més greu s'anomena zona zero, malgrat que la radiació i els efectes destructius arriben molt més enllà. En el Mig Any Fester el centre de la nostra ciutat es va convertir en eixa zona zero, en la que podíem trobar els efectes de la destrucció del civisme en forma de deixalles pels carrers, gots per damunt dels cotxes o els portals, vòmits i pixarrades per tot arreu, o fins i tot algú dormint en un portal.
Jo també vaig tornar a casa prou tard i em va sorprendre veure que el carrer on vivim s'havia convertit en tota una discoteca, en la que hi havia música que sortia d'algun local de lloguer i en el cantó baix de ma casa, es congregava més gent que en la manifestació d'una vaga general. El cert és que hi havia un ambient que quasi convidava a quedar-se i veure què succeïa o com es desenvolupava la nit en aquell lloc, però potser el més sorprenent va ser trobar a la gent improvisant el seu propi lavabo per ací i per allà, entre dos cotxes o en qualsevol altre racó, airejant la sardina o la petxina sense massa pudor. Això si que era un espectacle que ni les millors "Go-go" o "strippers" serien capaços de reproduir dins d'una discoteca.
El cert és que em sorprèn prou veure eixes xicones totes ben vestides i pintades amb tant de "glamour" com si a un sopar de gala anaren, que després en qualsevol racó, que sempre queda més a la vista que ficar-se dins d'un lavabo, no dubten en abaixar-se les bragues amb una facilitat desvergonyida i eixancar les cames per a deixar anar l'aigua de mar. Els xics sembla que ho tenen més fàcil i ells amorrant el canó en qualsevol portal ho tenen arreglat en uns pocs segons sense necessitat de desvestir-se ni airejar el cul també. Després amb dos espolsades i fregant-se les mans com si s'acabaren de posar colònia, tot queda arreglat.
De vegades veure aquestes coses és més entretingut que mirar la televisió, perquè l'espectacle encara pot anar més enllà, com per exemple, al veure algú atacat per la diarrea, que al costat d'un arbre, solta unes caldoses bufades intestinals que sembla van esguitar el calçat, donat que va acabar refregant les sabates per unes herbes, perquè realment no crec que estiguera traient-los brillo. Com se les apanyaria per a rentar-se les mans o torcar-se el cul, és una incògnita que m'atreveix a deixar en l'aire. Si després algú li va donar la mà, ja és cosa de l'altre.
Així, des del centre, l'impacte es podia trobar molt més enllà, arribant fins al riu, on també grans bandades es congregaven al voltant de qualsevol banc a la intempèrie, tenint més botelles que en una licorera, que una vegada acabada la festa, tampoc tenen la consideració en arreplegar, i que fins i tot, arriben a trencar. Menys mal que el serveis de neteja actuen de manera eficient fins i tot els dies de descans.
Pot resultar una mica trist veure el que molts joves anomenen diversió, que consisteix en ajuntar-se per exemple en un banc, els que puguen seure en ell, amb un muntó de begudes alcohòliques i sense molts més al·licients que no siguen agafar un bon pet, fer ostentació de valentia i desafiament a tota mena d'ordre o parlar de coses banals, però bo, confiem que a la llarga, arriben a ser gent de profit que no caiga en les errades de qui els van precedir i que aquesta falta de civisme, no siga una tendencia que perdure.