L’altre dia estava amb la meua dona i un amic i els dos es van posar a parlar d’una persona que tots dos coneixien; xerrar a les esquenes d’altre, fet molt comú entre els éssers humans. Per a un era una bellíssima persona i per a l’altra era l’encarnació del propi dimoni. Com és possible que una persona puga tindre dos cares tan diferents?. Potser té a veure la simpatia entre les persones, sentiment molt poc objectiu i bastant egocèntric dins les relacions humanes.
Igualment vaig tindre l’oportunitat de conèixer a una companya de treball, que a banda de ser poc feinera i que no engranava massa bé dins l’equip, perquè era molt resistent a qualsevol canvi i boicotejava totes les noves accions, ella sempre s’esforçava en tractar de donar la imatge contraria davant de qualsevol altre que no la coneguera o amb el que hi poguera haver més simpatia. No l'acomiadaven per por i per ser germana d'una persona influent. Els companys es queixaven al cap, però aquest acabava dient-los unes paraules que després no tenia valor de dir-li, o almenys ni tan sols era capaç de supervisar-li la feina o exigir-li una mica més. Quan finalment al cap de molts anys es van decidir a acomiadar-la de mala manera, aprofitant una baixa de maternitat, ella de seguida va traure la cara de repost, i el cert és que se sabia vendre com a la víctima de les manies dels companys i defenent que sempre havia segut molt feinera i mai havia tingut cap queixa.
En altre lloc, es vivia una situació semblant i quan la gent es queixava al president, ell deia unes coses que donaven la raó als que es queixaven. En altre context, quan els que es queixaven no estaven davant, la raó la donava a la persona de la qual havien queixat. Només una persona neutral que està en els dos contexts pot adonar-se d’açò. Qué podem opinar?.
Sembla que ens agrada molt jugar a dos bandes i guanyar-se sempre a l’audiència que tenim davant. Sense dubte és tota una mostra de la major falsedat humana i de la nostra incapacitat per a la conciliació, labor de tots els que ostenten càrrecs com presidents, polítics, alcaldes, caps...
Així que per evitar aquestes situacions, pense que el millor és tractar sempre tots els temes conflictius a la cara davant de tots els implicats. Sense dubte és tasca difícil que pot convertir-se en tota una batalla campal entre dos egos diferents si no ho fem davant d’un bon mediador, i si el desig de les dos parts no és arribar a la conciliació. Sembla que no som conscients que si en compte de canviar de cara, solucionem els conflictes i acabem duent-nos bé, tot ens anirà realment millor en la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada