Sovint m’he sentit soles, fora de lloc en un món en el que no acabe d’encaixar, perquè hi ha coses que no m’agraden o fan que no em senta bé. També m’he sentit buit, sense ganes de fer res, deixant-me arrossegar per aquest riu que no porta a cap lloc i en el que també he trobat gent que, en compte de tirar-te una mà per a portar-te cap a la vora, encara t’espenta més endins. Però m’alce cada dia amb ganes de fer coses, pensant que puc tindre un potencial desaprofitat, que podria donar més de mi, però el món no fa més que frenar-me, posar obstacles.
Crec que es podrien fer moltes coses per tractar de millorar-lo, per molt condemnat que pensen alguns, dient que aquesta vida és una cosa transitòria, o creient que viure-la consisteix en passar-ho el millor possible, de festa en festa, amb comoditats i tancant els ulls davant els problemes dels altres. Però ara que encara estem vius, crec que hem d’aprendre molt a estimar i fer coses pels altres, deixant de banda les nostres diferències, els nostres propis interessos, preocupant-nos pel benestar comú.
Alguns diuen que sóc massa idealista, que així sempre aniré entropessant, estaré soles i acabaré per no fer res. De vegades pense que tenen raó i he arribat a pensar que és un castic no ser un mortal més que es conforme cada dia en anar a treballar, tindre una casa, un cotxe, parella, fills i passar una estona amb els amics veient un partit de futbol amb una cervesa. Però sembla que no sóc un cas aïllat. He trobat gent que ha viscut o està vivint la mateixa situació que jo i ens hem ajuntat.
Fruit de les nostres inquietuds, carències, necessitats, passions, capacitats, interessos i desitjos de millorar..., fa temps que hem començat a reunir-nos cada setmana. El propòsit està clar, i malgrat que encara estem una mica perduts, junts estem posant una part de nosaltres, buscant cobrir expectatives, motivar-nos, recolzar-nos per a fer canvis en el nostre entorn, que volem que comencen amb una nova forma de relació, en condicions d’igualtat, fent allò que ens agrada, aportant el millor de nosaltres, polint-nos com a persones i sobre tot, coneixent gent i tractant de fer una xarxa de relacions humanes, cara a cara, de persona a persona. T’apuntes?
http://noestemsoles.blogspot.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada