Fa molt de temps, hi havia un home cridant al timbre i no li obrien la porta. Volia cobrar uns rebuts i donada la insistència d’aquell home, sense donar cap explicació, la mare va acabar dient-li a un dels seus fills que s’aguaitara a la finestra per a dir-li que sa mare no estava. La mateixa escena es va repetir en altres ocasions. Una situació semblant també va succeir quan una dona li va dir al seu marit que aquell televisor nou l’havien guanyat com a premi per comprar una determinada marca de galetes per al seu fill o que la nova rentadora casualment també l’havien guanyat en una rifa. Potser les adquisicions d’una dona les pagaven els rebuts pendents de l’altra.
De la mateixa manera, el polític li va dir a aquell home desesperat que es passara pel seu despatx i ell li donaria un lloc de treball que en realitat no tenia, però mai li va dir on trobar el despatx o si realment podria arribar fins a ell. Només es va lliurar d’una situació incòmoda.
Una vegada més el marit arribava tard a casa dient que venia de treballar, quan en realitat acabava de veure a la seua amant. Un fill també li deia a sa mare que no podria veure-la aquell dia perquè estava molt ocupat, quan en realitat no li abellia massa anar a visitar-la. Una mare que comprava telèfons compulsivament li deia al seu fill que li’ls havien regalat. També una xica parlant amb els seus amics deia ser amiga de la famosa cantant que en realitat no coneixia, però que van fer que tots li prestaren més atenció en la conversa.
El que poden semblar escenes d’una o altra pel·lícula acaben reflectint la quantitat de mentides que tenim al nostre voltant. Amb algunes d’elles ens escurem la consciència dient que són mentides piadoses que són utilitzades per evitar un mal major i que acaben donant la raó a qui diu que el fi justifica els mitjans. Però en realitat no deixen de ser mentides i no són més que perilloses trampes per a la consciència, que de vegades poden acabar impermeabilitzant-la i fent de la mentida un fet massa habitual en les nostres vides.
Pense que els fonaments que ens fan utilitzar les mentides són la falta de confiança, la por, la manca de comunicació, el desig de protagonisme... que en realitat acaben construint perillosos ponts amb fustes corcades que ens poden fer caure a nosaltres mateixos en un precipici i que també poden arrossegar a altra gent.
Però com diuen, abans s’agafa a un mentider que a un coixo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada