De vegades, les notícies ens porten imatges d’altres països on la gent viu en xaboles, no hi ha telèfon, aigua ni llum, a més a més, ni tan sols tenen per a menjar tots els dies. Després ens trauen les imatges de diferents ONGs portant menjar o medicaments amb una actitud paternalista, que intenten sensibilitzar-nos i guanyar alguna petita col·laboració nostra. També es fan cimeres internacionals on s’aborda el problema de la pobresa on es marquen diferents objectius per a tractar de reduir-la.
La pobresa es concep com la situació que afecta les persones que no tenen el que és necessari per al suport de les seues vides, és a dir, que no poden satisfer les seues necessitats bàsiques. No tenen influència política, educació, servicis d'atenció de la salut, vivenda adequada, seguretat personal, ingressos regulars i menjar suficient. Implica així no tindre l'oportunitat de viure una vida llarga, sana, creativa i disfrutar de llibertat, dignitat, respecte per si mateix i dels altres.
Les seues causes són múltiples, entre elles es troben els problemes polítics, la crisi dels mercats financers, els interessos dels països més desenvolupats, els desastres naturals, la gestió inadequada del medi ambient, la utilització incorrecta dels recursos naturals per part de l'home, fins i tot una cultura tradicionalista resistent al canvi. També es diu que en aquests països menys desenvolupats hi ha estructures econòmiques que impedeixen el progrés i perpetuen actituds empobridores.
El cert és que la solució pràctica a la pobresa no descansa amb ocupadors paternalistes, sindicats victoriosos, finançament del govern, redistribució de la terra, tecnologia superavançada, educació universal, eleccions democràtiques supervisades per l'Organització de Nacions Unides, polítics populistes, la condonació del deute, donacions del Banc Mundial, ni amb congressos internacionals. No té res a veure amb sensibilitat ni amb generositat. Ni amb la lluita d'algunes persones per qualsevol cosa.
Si és possible o no trobar solució al problema de la pobresa, és una qüestió molt fàcil d'abordar i sobre la qual no cal escriure moltes línies perquè la resposta és imminent i molt senzilla. Si vosté, igual que jo o el seu veí, somiem tindre una casa més gran, en la platja o en el camp, o que ens toque la loteria per a deixar de treballar o simplement viure més folgat, o en sa casa cada un té el seu propi cotxe o simplificant, el seu propi telèfon mòbil, i és més, si tenim preferències culinàries, possiblement aspirem a més del que realment ens toca.
Perquè no se senta tan culpable, li diré que mentres els rics no siguen capaços de renunciar a les seues riqueses per a conformar-se amb una forma de vida mitjana, els pobres continuaran sent pobres. Com és obvi que una persona acostumada als seus passejos en iot, a tindre xòfer, viure en palaus, menjar ostres i percebes, etc. difícilment renunciarà a esta forma de vida, no podrà atallar-se el problema de la pobresa, perquè evidentment, la porció de drets vitals d'eixa minoria menys afortunada ha sigut usurpada pels altres.
Totes les altres opinions, convencions mundials, labors polítiques i accions de les ONGs són un redundar sense sentit i una consegüent pèrdua de temps.