Fa uns dies ens va deixar un amic. Malgrat que ell no va tindre una vida fàcil o amb grans èxits, sinó que més bé va fer patir una mica a la gent del seu voltant, he de dir que jo no vaig conèixer d'ell aquest passat, sinó que el vaig conèixer en un bon moment de la seua vida, quedant-me ja el record del seu somriure o el sentit de l'humor i veient també que el canvi sempre és possible amb una mica de voluntat. No vam poder gaudir de la seua presencia massa temps, perquè el cert és que cap de nosaltres anava a imaginar que el càncer prompte acabaria amb ell, però en aquesta recta final, a mi em va sorprendre la valentia amb la que enfrontava la seua malaltia, de la que era plenament conscient, sense perdre l'ànim, l'esperança o un envejable sentit de l'humor, donades les circumstàncies. Quan pensàvem que amb aquell talant tenia més possibilitats de véncer, de sobte se'n va anar sense pols ni remoli, sense que ens poguérem despedir.
Pense que en la seua última etapa de la vida es va poder reconciliar amb els seus germans, que amb sort van permetre veure el canvi i la millora en la seua vida i el van acompanyar en el seu final, però són molts els companys que el notem en falta i a algun li sap mal no haver pogut visitar-lo en l'hospital, perquè el procés també ha segut prou ràpid. També el notaran en falta qui compartia amb ell alguns moments en la cafeteria o el bar.
La mort és la gran incògnita de l'ésser humà, de la que tothom vol retardar el seu encontre, cosa que mai aconseguirem per molt que pensem el contrari. Generalment l'associem a tristesa, separació, pena o dolor, perquè tampoc assumim que la mort és també la conseqüència de la vida.
Així, la vida de tothom acaba de la mateixa manera, agafant a rics i pobres, bons i roïns, sense oblidar-ne a cap i fent-nos deixar enrere totes les nostres possessions, creences i records. I quan ens toca de prop, reaccionem com si no l'haguérem vist mai. Així la vida és un punt en el temps, per tant hem de disfrutar-la mentre dure i no malgastar-la sense sentit. Es pot afegir que el que distingix a un dels altres és com va viure i com va morir. També cal saber que entregar-se a les diversions no equival a assaborir la vida.
Un filòsof va dir que hi ha qui opina que la vida manca de valor perquè té un final, però que també es pot pensar el contrari: que si la vida no té un final, també perd valor, és a dir, en certa manera, el perill constant de perdre-la és el que ens permet donar-li valor. Però potser també cal remarcar que la responsabilitat de tot ésser humà ha de ser aspirar a fer alguna cosa de profit, fent que aquest siga un món millor que el que vam trobar i això és en gran medida el que li donarà valor i sentit a la nostra vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada