Fa uns dies estava fent una activitat en un parc amb un grup juvenil i de sobte vam veure un esquirol (espècie animal) botant entre els arbres del parc sense cap tipus de pudor davant de tots els espectadors, que sorpresos el seguien amb exclamacions. Prompte va sorgir un altre adolescent que el va perseguir a pedrades. Malgrat que en aquell moment jo no vaig tindre valor per a dir-li res, o no vaig ser suficientment ràpid per a cridar-li l'atenció, una altra monitora ho va fer per mi. Per sort aquell adolescent va callar i se'n va anar, cosa poc habitual perquè sovint s'envalentixen i tot acaba amb una discussió on el ciutadà que crida al civisme sol ser increpat, insultat i humiliat sense cap consideració ni respecte. I en situacions com aquestes, he d'admetre que si em fique en ella, jo no calle la boca i em solc posar al mateix nivell, convertint la situació en un intercanvi de paraules inútils i vulgars, en què els nervis i la manca de paciència em vencen. A més, quan veig aquesta mena de comportaments, generalment també m'agafen ganes de pegar-los una bescollada o un bon estiró d'orelles, que potser podrien acabar de pitjor manera.
Una vegada l'adolescent se'n va anar, de seguida va sorgir un gat, que va voler acabar de fer la feina que l'adolescent no havia completat, perseguint a l'esquirol fins que aquest, més ràpid en agilitat i reflexes, es va enfilar rames amunt botant d'un arbre a altre. Sense dubte aquell esquirol va tindre un mal dia.
Dos nits després es va repetir una situació semblant, però aquesta vegada estava jo a soles. Vaig veure a tres persones causant danys en el mobiliari urbà a plena nit. Estaven furgant en unes faroles, segurament tractant d'extraure el cablejat de coure. Els vaig saludar amb indiferència i vaig passar de llarg pel seu costat, no sense tornar a dubtar què podia fer. Finalment em vaig decidir a agafar el telèfon i cridar a la policia, que no va tardar en aparèixer com si d'una gran persecució poguera tractar-se. Van vindre dos unitats mòbils que van necessitar que els assenyalara als autors del delicte. Aquests van tractar de fugir, no sense deixar d'insultar-me per haver-los delatat. Un cotxe de policia va fer un gir de 180 graus enmig del carrer i va reprendre la persecució, mentre l'altre va anar a pegar la volta, potser per tal de rodejar-los i evitar que s'escaparen.
Jo no vaig tindre molt clar que els pogueren agafar i finalment me'n vaig anar a casa a dormir sense conèixer el final de la història. Dos dies després en el periòdic sorgia la noticia. N'havien detingut a dos d'ells, un dels quals era menor. Sembla que el tercer havia fugit.
És així com la implicació ciutadana pot ajudar a impedir danys majors o corregir els actes poc cívics d'algunes persones. Potser si tots velarem per aquestes coses i li cridarem l'atenció quan veiem que algú està fent una pintada o quan hi ha un gos "cagant" en la vorera o el parc mentre el seu amo mira a l'univers, o quan altre està tirant pedrades a una farola o un animal, o quan veiem gent deixant-se la brossa en el parc o la muntanya, o altre tirant un pot o un paper en qualsevol lloc,... sense dubte ja estaríem contribuint a fer un entorn millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada