Han
arribat eixes dates que, entre compres i regals, destaquen per els copiosos
menjars, clar que entre els que encara se’ls poden permetre. Parlant de menjar,
potser amb una certa freqüència els consumidors podem ser fàcilment enganyats,
sobretot en els supermercats, quan ja ens venen producte amb l'etiqueta de
“artesà” com volent donar a entendre que no és tan artificial com altres
productes. Tot forma part de les tècniques de publicitat que perseguixen la
venda d'un producte i s'agafen a qualsevol detall per a aconseguir el seu fi.
Els consumidors hem de saber que un producte fet a mà, és a dir, artesà en
almenys una part del seu procediment d'elaboració, no significa el mateix que ser
un producte sa, fet amb ingredients naturals.
El
que tal vegada no ens parem a pensar és que una producció industrialitzada, en
massa, amb gran volum, requerix de conservants, estabilitzadors, potenciadors
de sabor, etc que no utilitza el menjar natural, casolà i verdaderament artesà.
I eixe menjar que ens fem a casa, sense tots eixos additius, que hem de menjar
en pocs dies perquè si no es malbarata, mai podrà ser comparat amb quelcom que
porta una etiqueta de “artesà” i que realment de sa té poc, que damunt està a
un preu imbatible per al menjar vertaderament casolà, perquè menjar aliments
precuinats és indiscutiblement i incomparablement més barat que menjar sa, amb
ingredients naturals i més si estos són ecològics.
I
així, endinsant-nos també en la comparació i guerra dels preus, sense donar-nos
compte, s'arriben a canviar ingredients concrets per altres de similars més
barats, conservant en tot cas l'aparença de l'envàs, en el que únicament consta
amb lletra xicoteta el vertader ingredient. Els consumidors, que pareix que
llegim poc, ens deixem portar per eixa imatge d'un gira-sol en una botella per
a creure que estem comprant oli de gira-sol quan en realitat és de llavors; o
comprem eixe pot de brots germinats creient que es tracta de soja quan en realitat
és una varietat de fesol.
D'esta
manera, amb subtils canvis i determinades paraules, els consumidors som
enganyats i ens acaben alimentant amb productes que van minvant la seua
qualitat, articles que buscant mantindre o incrementar els marges de benefici,
s'abaratixen en la seua producció. I clar, com l'economia està mal per a tots,
els consumidors, que també mirem per la nostra butxaca, ens anem deixant
arrossegar a vegades sense donar-nos compte o altres de manera forçosa, cap a
un tipus de menjar que potser cada vegada s'acosta més al menjar per a animals.
És
trist veure que menjar sa i bé, és ja un luxe, i que el menjar vertaderament
accessible siga aquell que més pot danyar la nostra salut. Menjar bé i sa
hauria de ser un dret per a tots, no un joc de negocis, interessos, beneficis i
lucres.
