MESURES DESESPERADES

Hui hi ha una dona divorciada més. Feia ja temps que la situació en casa era desesperada. L'home no feia res. No treballava, tampoc atenia els fills, ni contribuïa en les tasques de la casa. També havia començat amb l'alcohol. El temps passava en forma d'hores dies, setmanes, mesos i anys i res canviava. Ella havia de treballar per a poder pagar l'hipoteca i el menjar, a més de tots els altres gastos de la casa i les necessitats dels fills, als que també havia de dedicar-los atenció i temps. Després havia de fer els llits, cuinar, netejar la casa i si un poc de temps o ganes li quedaven, potser devia estimar al seu marit, que es passava el dia en casa, sense sortir només que a comprar tabac o cervesa, fins que també va decidir comprar-se un ordinador amb tarifa plana de connexió a Internet, per si l'economia domèstica no estava suficientment magolada.
Després de passar molt de temps pensant amb la decisió de divorciar-se, va reunir el valor necessari i li ho va dir. El seu marit es va mostrar totalment indiferent, com si no s'ho creguera; com si estigués convençut que això realment no acabaria succeint. Amb paciència, ella li va anar repetint la seua decisió un dia darrere altre, fins que el marit va començar a adonar-se que anava seriosament. Llavors ell va començar a menejar-se i de seguida va trobar feina, però la decisió estava igualment presa. En veure que la seua dona continuava ferma en el que havia decidit, va deixar la feina quan encara no feia una setmana que havia començat a treballar. Va començar a dir-li a la seua dona que ella tenia un amant i per això volia deixar-lo.
Com aquella provocació tampoc sorgia l'efecte desitjat, va començar a publicar anuncis i imatges pudoroses de la seua dona dient que necessitava un home. Mentre tant, ell va conèixer una altra dona en un xat amb la que sembla va iniciar una relació, potser per a fer servir els zels o fer creure que encara era un home desitjable, però tampoc va sortir efecte. Després va començar a amenaçar-la que anava a suïcidar-se. Així un dia, en tornar de treballar, el va veure tirat en mig del corredor de casa, al costat d'una botella d'alcohol i unes pastilles. Ella no li va fer cas. Quan se li van passar els efectes de la "bufa", ell va tornar en si. La dona li va presentar els papers del divorci que ell no va voler signar. Ho van haver de fer davant un advocat uns dies després, donant-li un curt període de temps per a deixar la casa. No es va preocupar ni en buscar un lloc on viure, i no parava de dir-li a la seua dona que se n'anava baix del pont o que faria una bogeria amb la que ella hauria de carregar sempre. Després va continuar anant a la casa quan la dona i els fills no estaven per engegar l'ordinador. La situació era cada vegada menys sostenible. Van haver de canviar el pany.
Un dia van acabar ingressant-lo en l'hospital per un intent de suïcidi, però els especialistes van confirmar que no hi havia cap tipus de depressió i només volia cridar l'atenció de la seua ex-dona. Pel moment ell va deambulant pel carrer, sense afaitar-se ni dutxar-se.
Per sort no va acabar sent un cas més de violència de gènere en el que la dona acaba morta, però és un cas de maltractament psicològic com molts altres que hi haurà al món i que passen desapercebuts. Perquè actuem així les persones?. No és millor intentar agradar a l'altre o ajudar-se mútuament que tractar de doblegar-lo, manipular-lo o forçar-lo?. Sembla clar que a nivell de relacions humanes encara tenim molt que aprendre i corregir, perquè sovint estan basades en pors, debilitats, inseguretats, acomodaments, desconfiança, incomunicació...