En aquest dies està parlant-se en els mitjans de comunicació que el govern vol allargar l'edat de jubilació fins els seixanta-set anys. Sense més preàmbuls, he de dir que em sembla una mesura realment absurda o paradoxal, potser fruit de la desesperació dels polítics front a la crisi, la mala previsió del fons de les pensions per jubilació i l'escassa cotització a la Seguretat Social.
Només si ens parem a analitzar una mica el mercat laboral, podrem veure que resulta curiós que hi haja molts parats de llarga duració, tots ells majors de cinquanta, que tenen moltes dificultats per a ser contractats. Però sense dubte, sembla que encara serà una minoria respecte als que passades aquestes edats, encara estan treballant i cotitzant.
Així m'imagine gent a la que encara li quedaria algun temps per a jubilar-se, com ara un conductor de mercaderies perilloses de 66 anys conduint de pas per una poblada ciutat; o a un obrer de 63 anys penjat d'una cornisa per arreglar una façana o caminant per les bastides d'una construcció; o un miner de 64 anys traient carbó de baix terra; o a un dentista de 65 anys esmolant un dent per a fer un empastat; o un mecànic de 66 anys canviant el motor d'un cotxe; o un soldador d'estructures metàl·liques de 65 anys fent la coberta d'una nau industrial.
Per a suavitzar el seu disbarat, que sembla se'ls ha anat de les mans, han afegit que dependrà de casos, però segur que no es jubilaran abans els casos que jo he comentat, sinó aquelles persones que pel seu ofici, podrien estar treballant fins una edat més avançada, com ara polítics (amb dubtes), banquers i funcionaris.
Potser el que en realitat vol el govern amb aquesta mesura és mantenir treballant als que tenen ganes i cotitzen, perquè aquests han de mantenir a tots els altres que no tenen ganes i volen cobrar la seua pensió; o aquells que volent treballar, no tenen feina i també cobren una prestació; o pagar-li-la a una envellida població on també hi ha un nombrós grup de persones que per la seua edat, dret i anys d'ofici, finalment s'han jubilat. Està clar que si es paga més del que s'ingressa, la vaca prompte es queda sense llet.
Al cap i a la fi, mesures com aquestes sempre les paguen els que tenen la sort de poder treballar per a viure honestament i traure les seues famílies endavant sense grans luxes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada