Fa uns dies vaig veure una pel·lícula on al principi el protagonista deia no estar interessat pels diners. Era un estudiant, que per un projecte innovador, va rebre importants ofertes de treball que va acabar rebutjant i donant el fruit de les seues habilitats gratuïtament. Després aquest personatge inicia un altre projecte que igualment vol oferir a la gent de manera gratuïta, però avança ajudat per algun amic que posa el capital, apropiant-se també d'una vaga idea d'altres i agafant petites inquietuds dels seus companys d'universitat. Així, una idea madurada entre tots i que també parteix del despit cap a una novia i la necessitat de conèixer xiques, o l'ambició d'altres amics i la traïció entre uns companys d'universitat, acaba transformada en una gran empresa i ell es converteix en el multimilionari més jove del món. Curiosament és l'ambició dels altres el que fa que ell acabe sent milionari i en aquest punt, ell ja no renuncia als diners i els seus principis altruistes queden completament ofegats.
El cert és que tothom somia en tindre diners i si no som capaços de guanyar-los per nosaltres mateixos, amb el nostre esforç, només queda ja confiar que ens toque la loteria. Així diuen que no es pot servir a Déu i als diners, perquè sembla que aquests són més golosos i en aquesta efímera vida, on ens donen seguretat i comoditat, també acaben corrompent els éssers humans. Quan més diners tenim, també en volem més; hi sembla no haver-ne bastants i quan el que ens preocupa és emmagatzemar més i més diners per a viure amb certs luxes i comoditats, estem deixant de banda molta altra gent que de vegades no té el mínim per a viure dignament.
També hi ha qui utilitza aquestes necessitats d'altres persones per tocar la sensibilitat de la gent i recaptar diners, que volen aconseguir a la desesperada acaçant-nos amb loteries i donatius; apel·lant a la bona voluntat, la caritat o la solidaritat. Alguns de vegades ho fan renunciant ja als seus vertaders valors o principis, o fins i tot com a mitjà per a la seua pròpia subsistència i una vegada plenes les arques, els diners tampoc arriben a utilitzar-se per a la seua finalitat, sinó que van banyant allà per on passen i finalment poca part dels recursos recaptats acaben arribant al seu destí solidari.
És una realitat que tot es quantifica i valora amb diners i arriba a fer-se qualsevol cosa per tal de tindre'n; fins i tot hi ha gent que diu que si no tens diners no pots fer res i açò és trist: vol dir que li hem llevat tot el valor a l'ésser humà i les seues capacitats i li l'hem cedit als diners. De vegades també ens poden plantejar fer un donatiu o participar com a voluntari i sembla resultar més còmode contribuir amb un donatiu i no calfar-se més el cap. Però què passa o què fem quan l'economia falla?. Entre altres moltes coses, potser és quan alguns miren cap a dalt i li pregunten a Déu perquè o li demanen ajuda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada