L'ésser humà és sorprenent i de vegades difícil d'entendre pels seus actes, que estan plens de paradoxes i accions absurdes. Potser, entre altres coses, per concretar-nos en una, no sé si heu anat alguna vegada a un d’eixos llocs de nova construcció, amb dissenys d’avantguarda i espais molt diàfans: Podem trobar-nos que estan plens de portes d’accés. Fins ací, res estrany, de no ser perquè quan t’apropes, i et poses davant d’una de les portes, et trobes una fletxa que senyala una altra porta. Així, vas passant per davant d’una, d’altra i d’altra porta que també té la mateixa fletxa, que t’assenyala altra porta, amb idèntica fletxa, que tard o prompte, acaben conduint-te cap a l’única porta per la que realment pots entrar.
Llavors, per què posar tantes portes si a efectes pràctics només podrem entrar per una? Potser algú puga dir que és més fàcil o barat fer una paret de portes que de rajoles; o que és per que entre la llum, però clar, aquesta passa sense necessitat d’obrir si hi ha un cristall. També podríem pensar que no s’obrin perquè faria corrent d’aire i d’una portada es podria trencar algun cristall; o perquè igualment poden entrar fulles i papers del carrer. Doncs perquè no posar un finestral?: passaria la llum, no hi hauria corrent d’aire, no entraria brutícia del carrer y no caldrien cars mecanismes d’obertura i tancament.
Altre entès en la matèria podria dir que és per previsió si en algun moment ha d’eixir o entrar molta gent. Llavors, perquè no posar una o dos portes grans en compte de sis o set més estretes? A més, en cas d’haver-hi un incendi dins l’edifici que provocara eixir a la gent de forma caòtica, hi hauria algú amb la calma suficient i totes les claus necessàries per obrir tantes portes?
Després de tot, potser ens adonem que hi ha gent que passa anys i anys estudiant carreres, màsters, fins i tot en l’estranger i després acaben amb projectes i creacions com aquestes que queden lluny de la utilitat pràctica i real. Els que en canvi, no estudien, diuen que la vertadera universitat està al carrer, que és la pròpia vida. Potser, el fet d’estudiar o no fer-ho, ha creat persones sobrevalorades i altres menyspreades, quan en realitat hi ha gent que ha estudiat molt i no ha fet gran cosa en la seua vida, i també hi ha gent que sense estudis ha arribat a crear grans empreses.
Potser ara te n’adones que hi ha massa gent, que volent tindre un futur millor, ha estudiat grans carreres i ara no tenen cabuda en eixe futur que buscaven perquè hi ha massa gent com ells. En canvi, manquen professionals com els de tota la vida, que sense estudis, posaven les seues mans i aprenien un ofici de forma pràctica, des del principi. No hi haurà manera de conjugar i valorar bé els dos tipus de persones?
-- Daniel Balaguer http://www.danielbalaguer.es https://sites.google.com/site/danielbalaguer
