PREDICAR AMB L'EXEMPLE

Potser alguna vegada ens hagen posat una denuncia per aparcar en doble fila, en un gual o en la zona de càrrega amb horari determinat, o en aquell cantó en el que tampoc podíem deixar el nostre vehicle. “Només ha segut un moment!”. Diu sempre amb indignació aquell que troba al policia en plena feina. I no li digues res a aquest!, perquè encara és pitjor i ell representa l’autoritat.
En fi!. T’han amargat el dia i a qualsevol li pica haver de pagar la denuncia, però que passa quan trobem situacions com aquestes?. Ells, que representen l’ordre, poden aparcar en qualsevol lloc i no passa res. No els preocupa que una dona amb el carret del nen o la persona en cadira de rodes, o l’anciana amb el carret de la compra no puguen passar. Perquè ells no poden estar recorrent tots els carrers del barri i buscar un lloc per aparcar i després anar caminant uns altres tants carrers fins el lloc on havien d’anar?. És clar!. Ells van d’urgència! i quedaria mal dir “hem tardat en vindre perquè no trobàvem on aparcar”. Ens pot passar a qualsevol!.

Està clar que ells poden fer el que els vinga en gana. Per això son l’autoritat: fes el que jo diga, però no el que jo faça. Potser de vagades càpia pensar que qui no és capaç de complir la llei, tampoc està en condició d’exigir el seu compliment, però en fi com es deia: “qui estiga lliure de pecat que tire la primera pedra”.
Només cal afegir que posem el nostre esforç en ser una mica més justos i conseqüents cada dia.
Sense rancor, eh!.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada