TEMPS DE CRISI

L’altre dia vaig tindre convidats en casa per a dinar. Una de les comensals era estrangera i provenia d'un país on segons va dir, no hi havia pensions de jubilació, orfandat o per viudetat, tampoc hi havia prestacions per desocupació ni cobertures en cas de baixa laboral. Deia que en el seu país la gent s’ho apanyava com podia i sempre estava treballant en millors o pitjors condicions per tractar de subsistir; va afegir que nosaltres mateixos ens carregàvem l’economia del nostre país creant un sistema que afavoreix l’acomodació dels ciutadans. El cert es que açò deixa una mica que pensar i també pot treure certa polèmica.
Per sort o per desgràcia, jo he conegut molta gent amb l’objectiu d’aconseguir algun tipus de prestació, d’aquestes de les que amb sort podem gaudir al nostre país, tenint capacitat per a treballar (però poques ganes), i el pitjor de tot, es que molts ho han aconseguit. Açò li dona la raó a la meua invitada, que per cert era una universitària intel·ligent, que va demostrar tindre millors coneixements d’economia que jo.
Després cal afegir que els bancs ens han donat tantes facilitats, que ens hem acostumat a viure per damunt de les nostres possibilitats i gastar molt per estar a l’ultima moda, amb les millors comoditats, amb un gran cotxe o dos, una televisió de plasma de màximes dimensions i una casa que val molt menys del que hem pagat, perquè el preu de la vivenda ha pujat massa en poc de temps i això que els sous dels operaris de la construcció i els materials no han pujat tant. ¿Qui s’embutxaca la diferència?.
Així també hi ha empreses d’eixes que són grans, molt grans i venen per tot el món, emportant-se també les seues fàbriques de producció allí on la mà d'obra és més barata, donat que sempre busquen augmentar els seus beneficis respecte a l’any anterior i si d’aquesta gran quantitat de beneficis que trauen no hi ha una inversió en crear nous llocs de treball en els països d'origen proporcionalment major respecte a l’any anterior, poc a poc entre uns i altres anem deixant el mercat sense diners, es a dir amb crisi.
Ara cal afegir que els mitjans de comunicació, sense medir massa l’abast de les seues poderoses paraules sobre les masses, creen un estat d’alerta i por que encara afavoreix una mica més la recessió econòmica.
Hi haurà molts altres factors, però ara el més fàcil es tirar-li la culpa al govern, com si fora una sola persona la que controlara absolutament tots i cada un dels moviments de ciutadans, bancs, mitjans de comunicació i empresaris, quan l’egoisme col·lectiu també te molt que veure.

1 comentari: