DE L’AMOR A L’ODI

Eren poc més de les quatre del matí. El seu marit dormia sospirant confiat. Poc a poc, com va poder, tota magolada per la palissa amb què aquella mateixa vesprada ell li havia arremés, es va dirigir cap a la cuina. Amb decisió va agafar la paella “tortillera” més gran que tenia i va tornar cap a l’habitació. Es va detindre uns instants al seu costat, cerciorant-se que no erraria el colp. Com podia dormir tan tranquil·lament després del que acabava de fer-li?. No havia segut la primera vegada. Feia anys que ella va intentar sortir del seu silenci amb el capellà de la parròquia, però per a sorpresa seua, aquest li va dir que devia entregar-se a la voluntat del seu marit. Ara ja estava farta!. Va subjectar amb fermesa la paella estirant el braç ben amunt per a tindre l’impacte i força suficients i en un tres i no res, li la va estampar en la cara.
Malgrat que aquesta es una història en part inventada, la realitat sempre es ben diferent i no acaba de la mateixa manera. Una vegada més les notícies ens diuen que una dona ha mort assassinada pel seu propi marit. Diuen també que la por es lliure; que de vegades la persona maltractada se sent tan lligada i depenent del seu marit, que no es capaç de deixar-lo. També hi ha qui confia que tot es un problema passatger, que potser es dega que l’home ha tingut un mal dia, que ell no es així i canviarà. Però ja es veu: les xifres de dones mortes a mans dels seus marits o parelles no paren de sumar.
Com a home, el cert es que em cau la cara de vergonya per aquesta mostra de covardia fent ús de la força bruta, que en realitat es l’única cosa que fa que l’anomenat “sexe dèbil” siga el femení. El maltracte es així la màxima expressió de la covardia i debilitat de l’home i el fracàs d’una relació en la que no hi ha estima, sinó una dependència malsana sobre altra persona. Potser càpia esmentar que el vertader amor naix de la confiança, la llibertat, la comprensió, que es tot el que manca en una relació en la que hi ha maltractaments.
M’atreveix a convidar a les dones a deixar plantat qualsevol home que mostre alguna mena de comportament petulant u hostil, per molt insignificant que puga semblar, i en igualtat de condicions, potser una “paellà” en la cara mentre dorm li donarà el toc necessari per que sincerament canvie la seua actitud, però per si de cas i evitar represàlies o no caure en el mateix delicte, millor armar-se de valor i discretament dir-li adéu. Segur que podrà trobar professionals que l’ajudaran.
Ara només queda preguntar-se què pot més: si la por a la mort o la por a haver de refer tota una vida, potser sense feina, sense llar i amb la soledat. Però segur que amb voluntat i decisió, trobaran un nou camí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada