BOMBA VA!

Diuen que amb la crisi no hi ha feina, però el cert es que quan vaig passejant per qualsevol lloc trobe un parc per mantenir o vigilar, una persona major a la que acompanyar, una pintada que llevar en una façana, un camí que arreglar, una casa per rehabilitar, un barranc que netejar, uns bancals erms que treballar. Esta clar que feina n'hi ha, ara be, potser el que no hi ha son diners per a pagar-la, malgrat que no estic massa d'acord. Des de la meua gran ignorància, m'atreveix a evocar paraules d'altres quan diuen que el treball es un dret emparat per la constitució i que dignifica a l'home, però potser no sempre hi ha massa ganes de treballar. Ara bé, podem fer la prova. Quan de vegades parle amb algú que esta en l'atur, la majoria solen dir que ells tenen ganes de treballar. Llavors, si estan cobrant alguna prestació per desocupació, es a dir per no estar treballant, que al cap i a la fi reben de l'estat, perquè no poden fer una feina per a l'estat a canvi d'aquesta prestació d'atur?. Sense dubte açò pot fer bambolles. No dic que facen la jornada completa per una prestació que majoritàriament no arriba al salari mínim, però potser dedicar-li unes hores setmanals a fer feines com les esmentades ajudaria a tindre una ciutat o país una mica millor. Es clar que no tothom aprofita per a fer determinades tasques, però sempre es pot fer una selecció i formació que realment resulte útil i pràctica, perquè fins ara, els aturats poden fer molts cursos en els que també s’inverteixen molts diners, però que al cap i a la fi, no porten a cap lloc i no sempre els permeten treballar.
Però dos coses son ja segures: mai hi haurà polític capaç d'arriscar el seu càrrec adoptant una mesura de govern com aquesta, i els que cobren de l'atur, mentre hi haja diners per a pagar-los a canvi de res, afirmaran que en realitat sense treballar estan millor. Segurament molts podran dir que es el seu dret; que per això han estat cotitzant abans. Si vertaderament ho creem, es perquè ja ens hem acomodat massa i estem convençuts dels nostres drets com a ciutadans, però poc ens impliquem en el benestar comú. Nomes ens preocupem per nosaltres mateixos, cosa que també s'anomena egoisme.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada