LA MARCA DE LA BESTIA

Conegut es per tots l’existència de nombroses religions escampades pel món al llarg dels segles, unes més antigues, altres més modernes i més o menys totes tenen el comú d’anomenar-se estendards de la Veritat, com una cosa única. Conegudes son també una gran quantitat de barbaritats i guerres promogudes en base a una determinada fe que no es compartida per altres. Aquestes dos circumstàncies han influït notablement en el desenvolupament de la vida humana, la història i fins i tot una evolució o progrés de les diferents societats i relacions entre elles.
Però de totes les religions, n’hi ha una que poc a poc va destacant més i més sobre les demés, es clar que també amb les seues diferents variants. Arriba al cine, la ràdio, fins i tot, ja es difon per tot arreu del món mitjan la predicació de les seues bases, amb hàbits o sense ells, de manera més o menys pura o adaptada a diferents circumstàncies o interpretacions. De vegades resulta curiós que cada una de les seues variants també vullga diferenciar-se més de les altres declarant-se com la vertadera entre les seues germanes.
Veient açò, el més fàcil i còmode resulta declarar-se ateu. Però no sols existeix aquest fenomen en la religió, sinó també en la política, on inclús hi ha divisió dins els propis partits i seguidors. Igualment les marques comercials volen diferenciar-se les unes de les altres lluitant contra l’avanç de les anomenades “marques blanques”. Creen així una distinció entre qui pot pagar més o no; entre la que diuen que te més qualitat i per tant es millor que l’altra; creen divisió en el vestir, el menjar, el cotxe o la casa. Marquen la diferència entre qui te prestigi i qui no. Igualment sembla més vàlida una persona amb estudis que altra sense ells. El mateix succeeix en l’esport, on els fanàtics d’un equip inclús poden arremetre contra els fanàtics de l’equip rival.
Tanta diversitat i diferències en les creences religioses o ideològiques, la política, les marques de consum, l’afició per un equip de futbol, l’educació, etc., lluny de formar part d’una diversitat cultural que resulte enriquidora, crea divisió entre els éssers humans. Les divisions o les discrepàncies alimenten l’ego i porten als conflictes basats en una intolerància o prejudicis que ens fan creure que lo nostre es més vàlid o millor que lo dels altres.
Tot açò ens allunya de l’únic camí vàlid: el de la unió, la germanor, la tolerància, el respecte, la comprensió, l’ajuda mútua i l’ amor.
Com a conseqüència hi ha un especial “patiment”, és a dir, desajust en les nostres vides. Però no sempre volem veure el dany que ens fan les afeccions, desitjos i ambicions, que són, majoritàriament, programacions que la mateixa societat ens imprimix per a fer-nos més manipulables. Així ens deixem arrossegar per aquesta societat, que en realitat també va perduda i navega dins un mateix corrent ple d’interessos, però nosaltres pensem que si aquest corrent te més seguidors es el millor, malgrat que al cap i a la fi, en realitat no ens ajuda ni ens fa viure una vida millor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada