PASSIÓ PER L’ASTRONOMIA

Ara que els cels estan lliures de núvols i les nits són més clares, potser siga moment per llençar-nos al carrer i mirar cap al cel. Els parcs poden ser un dels llocs més bonics i propers en els que cultivar aquesta afició, sobre tot, si portem al nostre gos, perquè mentre ell caga, nosaltres podem dedicar-nos apassionadament a mirar cap al cel. I clar, com nosaltres estarem tan ocupats amb la nostra recent afició de contar estels, localitzar constel·lacions o veure l'altura del sol i aprendre a deduir l'hora en la que ens trobem, podem cultivar una afició que segur serà més entretinguda que prestar-li atenció al fet de veure com un gos s'escorre els seus budells en mig de la gespa, en la que per estes dades també juguen més els xiquets. A més, si deixem la gespa plagada de "mines", els xiquets també podran jugar a la guerra tractant d'esquivar-les com si estigueren en una missió suïcida, amb la qual cosa, potser també contribuirem a estimular la seua imaginació i aprendran que en aquesta societat, la ronya és una cosa normal.

Sé que potser no tothom està preparat amb una xicoteta bossa, que fàcilment podem trobar en les tendes "multipreu", amb la que ficar dins la mà i dedicar-se a palpar la calentoreta i la textura dels productes que fabriquen els budells dels animals. Tots som tan estirats, que potser pensem que fer açò és rebaixar-nos dins el nostre estatus social: "Què diran si ens veuen palpant una merda calenta?". Però en realitat no ens degrada tant com pensem, sinó que ens fa més cívics, millors ciutadans, perquè viure en societat implica això, saber que no estem soles, deixant de creure que som estrelles brillant en el cel i així deixar de banda el nostre orgull o l'ego per pensar en els altres que conviuen en la nostra ciutat i amb els que compartim els espais que utilitzem. Potser cal recordar que tots podem tindre fills, nebots, nets, fills d'amics... que segur que utilitzen els parcs.

I açò ho diu una persona que té gos i també utilitza els parcs amb fills i nebots i els seus amics.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada