Fa milers d'anys, l'home prehistòric va descobrir el foc, probablement per l'erupció d'un volcà, un incendi o la caiguda d'un raig. També és molt probable que quan el tingueren, novament tornaren a perdre'l i calia esperar un altra vegada que la naturalesa els brindara l'oportunitat de tornar a aconseguir-lo. Així, al principi, el major problema era cuidar-lo i mantenir-lo encès o dur-lo fins la seua aldea o llar, llavors va començar a custodiar-lo com un dels primers grans tresors de l'ésser humà.
La vida va començar a fer-se al voltant del foc com una manera de calfar-se, per a cuinar els aliments, per espantar els animals perillosos, per tindre llum en els moments de foscor o també per a la lluita. Llavors fins que van aprendre a controlar-lo i crear-lo, van haver de custodiar-lo per que no s'apagara, nomenant fins i tot a guardians del foc. Quan va aprendre a encendre'l, va dominar un dels elements que més van servir en l'avanç de la civilització.
De vegades les creences, que acaben convertint-se en les tradicions, són l'essència sobre la que es desenvolupa una determinada cultura. Després naix la preocupació que les influencies d'altres idees o cultures, afecten de manera que puga fer perillar això sobre el que s'assenta la nostra particular cultura o creença. Llavors hi ha defensors d'eixes tradicions o creences que s'aferren a elles com l'única veritat possible, caient de vegades en el fanatisme o mantenint costums o creences de les que ja no se sap ni el seu origen, que potser en un temps passat van tindre la seua utilitat, però que en les noves societats van perdent força, o fins i tot, han arribat a convertir-se en un negoci.
De vegades, totes estes creences es converteixen en un llast, una manera de crear diferències, de dominar a l'altre, de dividir a la gent en seguidors o no seguidors. Creen també un condicionament del pensament, una pesada càrrega de la que és difícil alliberar-se i que ens fa actuar i pensar segons uns patrons, privant-nos de la llibertat majúscula.
Com el foc, aquestes creences li han permet créixer a l'ésser humà, desenvolupar-se tractant de mantenir-les, defensant-les, tractant de convèncer a l'altre del que un creu; fins i tot, arribant a la guerra, la conquesta a base de la força, cosa que li ha fet treballar la imaginació i li ha permet avançar.
Però què hauria passat si haguérem nascut enmig d'altra cultura?; si haguérem viscut altres experiències?; si ens hagueren influït els pensaments d'altres persones?. Sense dubte seríem molt diferents. Llavors en l'ésser humà, aquella realitat cultural o religiosa que considerem única, intocable, veritable, és completament subjectiva i si li llevem a l'home tot açò, només el que queda en essència és l'única cosa realment vertadera. Tota la resta són afegits, que únicament formen part de la història humana i els ingredients necessaris per a la seua evolució.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada