AIRES DE MUNTANYA

Arriba l'estiu i molta gent se'n va a la platja de vacances, però també hi ha molts pobles d'interior, com el nostre, en el que encara que no quede ningú a l'estiu, durant tot l'any es vol promoure el turisme d'interior com una nova alternativa: naturalesa, museus per a visitar i aires de muntanya, que ens portaran un ambient diferent per a gaudir de les nostres vacances: la combinació perfecta entre cultura i medi ambient. Per no mencionar l'esplendor de les festes locals.
Però de vegades fa llàstima veure a eixos pobrets visitants, preguntant, I gràcies si parlen castellà!, amb una guia de carrers en mà i més perduts que una granota en un desert, buscant fatxades d'edificis emblemàtics, esglésies o museus o oficina de turisme, que dóna la casualitat que eixe mateix dia estan tancats, per no parlar de la senyalització dels paratges naturals o l'absència de guies per a excursions per la naturalesa que ens rodeja. Sens dubte, crec que encara estem prou lluny de ser una ciutat turística i més, amb els aires que poden respirar-se. És lògic que podem estar estancats.
Així, anotant una curiositat que potser poc haja de veure, fa uns dies, passejant amb la meua dona per esta ciutat, vam passar per davant d'un centre social de majors en el precís moment en què un ancià eixia escapat per la porta, i sense mirar darrere de si, deixava volar uns sonors pets, que ens vam menjar de ple per anar parlant amb la boca oberta. Què dir de l'aroma que un pot trobar!. He d'anotar que no es tractava de cap tipus de planta aromàtica. Què podria pensar així un possible visitant estranger de la nostra hospitalitat?. Perquè òbviament les rialles i tema de conversació que este esdeveniment els produiria, no duraria més que uns breus instants, que no donarien tant com per a omplir uns dies de vacances.
Potser per a ser una ciutat turística, a més de festes locals, història, paratges naturals; museus, botigues, restaurants i oficina de turisme, estos han d'estar oberts per a proporcionar al visitant quant puga necessitar, però també és prou necessària una cultura d'hospitalitat que podem trobar en tots aquells pobles que viuen del turisme.
Canviar de ciutat industrial a ciutat turística, potser buscant suplir la minva del sector productiu, no és quelcom que s'aconseguix d'un dia per a un altre; no és quelcom que proporcionarà en pocs dies molt llocs de treball que no caiguen en la pura eventualitat. Així tampoc és necessari instal·lar camps de golf o hotels enmig d'un parc natural per a gent elitista, pensant que és la que mou l'economia i ens deixaran grans fortunes capaces d'alçar la nostra ciutat. Per a atraure el turisme, sens dubte crec cal oferir molt de dinamisme i açò no és posar un aparador, sinó acompanyar, portar de la mà al visitant cap a l'interior, en un ambient de calidesa que no proporcionarà només una persona simpàtica, sinó la gran majoria d'habitants amb què pot trobar-se el visitant i que per descomptat, parle la llengua que parle, hem de fer-nos entendre.
Qui no ha alliberat mai eixa batalla contra la voluntat de l'esfínter, encara a punt d'esclatar-nos el ventre, perquè estàvem en un lloc públic?. Potser la mateixa pressió o semblant és la que han d'experimentar aquells que volien canviar els aires que mouen esta ciutat, per al que no sols amb el vot és suficient, sinó que és necessari també comptar amb l'opinió pública, que al cap i a la fi, dóna menys que el vot, però en realitat acaba tenint major força.