Sempre he segut de les persones que pensen que quan més lluny dels medicaments, metges i hospitals, millor, però recentment vaig ser pare i vaig haver de passar sis dies en l'hospital amb la meua dona i la recent nascuda.
En principi sembla que la xiqueta no volia vindre per aquest món, així que una vegada complida la data, van haver d'ingressar la meua dona per a provocar-li el part. Va entrar en l'hospital un dimarts pel matí i va estar tot el dia en dilatació mitjan un tipus de medicació que aquell dia sembla no va tindre l'efecte desitjat. A l'endemà, van seguir el mateix procediment tractar de fer moure el part de la millor manera possible, tant per a la mare com per a la xiqueta, evitant la cesària o anticipar el naixement de la criatura de manera potser un tant precipitada. Així, en la matinada del dimecres al dijous, va trencar aigües. Llavors van començar a posar-li un sèrum per a iniciar la dilatació.
Finalment, darrere d'un llarg dia de lenta dilatació, dolors, vòmits, fatigues acumulades i esforços, va nàixer vora les onze de la nit del dijous, sense necessitat de fer-li una cesària, de la que poc va faltar, darrere de tot un llarg dia i que potser hauria segut la via més fàcil des del principi.
Al llarg de tots aquest dies, sense massa experiència sobre els ingressos hospitalaris, almenys per la meua part, vam tindre l'oportunitat de conèixer el personal laboral de paritori, de cadascun dels torns mèdics o d'infermeria, a cada qual més agradable o simpàtic.
Després, l'atenció i el menjar, tant en l'habitació com en el bar, també va ser molt bona, malgrat que no cal recomanar-li a ningú que es pose malalt per que l'ingressen.
Així, darrere del cop que em va pegar l'ultima declaració d'hisenda i vist el panorama actual de corrupció i malversació o mala gestió de fons de l'administració pública, el tracte i el material utilitzat per tot l'equip de l'hospital, potser és un dels pocs motius pels que no em va saber mal haver pagat els impostos, darrere de modificar un esborrany en el que inicialment em tornaven el quasi els mateixos diners que després vaig haver de pagar, i que van acabar d'enfonsar la meua pobra economia d'estalvi anual, que escassament puc fer per fer front davant possibles improvisos.
Supose que en la sanitat pública hi haurà molts gastos que es poden suprimir, però abans que retallar en salut, pense que sempre és millor retallar sous de la gent que per tindre un lloc de treball fixe, no fa la feina que deuria; o reduir també en els grans banquets corporatius o els gastos en dietes dels càrrecs polítics; o reduir els gastos en vehicles oficials; o suprimir les pensions vitalícies dels excàrrecs polítics; o reduir l'existència de tants dirigents i senadors que al cap i a la fi, no fan altra cosa que sagnar l'economia del país...
Bo!. Sembla que ja m'he deixat arrossegar pel que alguns anomenen indignació i una vegada més, me n'he muntat a la parra.
A tot l'equip mèdic i d'infermeria de paritori i maternitat, moltes gràcies i ànims per a continuar atenent la gent així!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada