És estiu. Estic encès i no sols de calor. Ara mateix visc eixa etapa que anomenen quarantena i tot el que li precedia, així que seria capaç de menjar-me fins i tot una revista publicitària de trages de bany. Almenys em queda el consol de poder escriure sobre aquesta matèria i algun dels sentiments que desperten en mi.
Fa poc, recorde un cap de setmana en la platja que vaig veure al natural el primer home amb tanga de la meua vida. Potser abans n’havia vist algun en la televisió, però no n’havia vist cap en viu i en directe. Lluny de caure en l’escàndol, perquè cal dir que era una persona ja entrada en anys i que no lluïa un cos tornejat al gimnàs, però malgrat açò, i encara que semble masclista, per a mi aquella atrevida penyora d’imitació a la pell d’un lleopard, no lluïa ni la quarta part del que pot lluir en una dona.
Per exemple, jo també sóc una persona d’eixes amb molt de pèl, tant que de posar-me un tanga, aquest no seria visible i quedaria així devorat per l’embolic de pèls que recobreix fins la regata del meu cul. Sense dubte hi haurà físics molt millors que el meu, esculpits com perfectes escultures gregues, però segur que no es pot comparar amb la figura d’una dona, que no necessita tant anar al gimnàs per lluir bon físic.
En una dona, tot és diferent. És clar que també n’hi haurà que no estiguen ben cuidades, però en la seua naturalesa, una dona està dissenyada per a lluir, per agradar. Sembla la culminació de l’obra del Creador. He de dir que per a mi la bellesa femenina està per damunt de qualsevol altra cosa i malgrat que m’agrade veure-les tan ben arreglades, no necessita d'un tanga, una falda ben curta o qualsevol altra de les milers de penyores que encara ressalten o insinuen una provocadora bellesa que fins i tot pot portar els homes al deliri. Sense dubte, és per això que en aquest sentit som molt diferent a les dones, bé perquè elles ho saben portar de manera molt discreta o perquè no els domina una atracció per la bellesa masculina, si és que cap trobar-la per algun lloc. I de vegades em pregunte com hi poden haver dones tan boniques.
És lògic doncs que elles no poden perdre el cap de la mateixa manera que els homes. Elles estan molt satisfetes de lluir el seus encants, sembla que fins i tot ho busquen, i tontos de nosaltres, a bavejar. Sense dubte si elles bavejaren de la mateixa manera, aquest món seria una gàbia d'animals en zel i per això són així, per a guardar el perfecte equilibri.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada