Últimament, quan passege pel carrer, em trobe molta gent que està demanant diners, en un semàfor, o tocant un violí o un acordió en una avinguda, o asseguts en terra amb un petit cartell en el que posa la seua situació, o altres que bé t'assalten pel carrer o estan a la porta d'un supermercat amb la mà estesa o amb un pot on deixar-los unes gotes de la nostra voluntat. De vegades també els veus vindre cap a tu i ja saps el que volen: diners. Però també m'he trobat amb alguns que deien voler menjar. Recorde fa uns anys a un dels que demanava en un semàfor a l'entrada de la nostra ciutat que em venia una napolitana de xocolate, que supose que algú li hauria donat per a "menjar". Recentment, em vaig encreuar amb altre que també deia voler menjar, casualitat que jo en portava i li'n vaig oferir. Sorprès, de seguida el va rebutjar, dient que preferia altra cosa. Per a mi, eixe no és el vertader color de la fam. Què volia, un pernil o moixama?. No en menge ni jo, com per a donar-ne a altres!.
També em vaig trobar una vegada qui deia necessitar diners per a trucar per telèfon. Quan li vaig oferir el meu mòbil per a fer la cridada, prompte va ser descobert. També podem trobar qui ens demane diners per agafar l'autobús, o altres excuses ja massa sabudes. Sovint la gent sol pensar que és per a comprar drogues. Qui sap!.
Potser ara demanen menjar, perquè això no es nega, però per a no calfar-se el cap, hi ha qui prefereix donar-li uns cèntims i llevar-se de damunt a eixa persona, abans que anar a qualsevol lloc amb ell i comprar-li alguna cosa per a menjar, que segur serà més cara que la nostra voluntat inicial de donar-li unes monedes. Així, potser acaben aconseguint diners, sense demanar-los com a tal.
L'altre dia, la meua dona també es va trobar amb algú que li va demanar per a menjar. Casualitat o no, ella li va oferir la bossa de bastonets de pa que portava per esmorzar. Inicialment va negar amb sorpresa i disgust l'oferiment, però potser veient el rostre de la meua dona, va veure descoberta la seua aparent necessitat estomacal i els va agafar, per a deixar-los en terra uns passos més enrere d'on ell estava i continuar demanant a altra gent. Curiosament es va trobar amb una dona que va acabar malparlant de la petició que també li acabava de fer aquest personatge, contant-li després a la meua dona la seua experiència en un forn de pa en el que treballava i al que constantment anava gent a demanar, i que damunt la insultaven quan no els donava diners o li exigien un dia rere altre que els tornara a donar més productes dels que estaven a la venda.
Sovint podem pensar: "Millor que demane que ho furte". Però també hi ha qui en compte de demanar, ho furta, malgrat que puga tindre diners per a pagar-ho, com una persona en cadira de rodes que aquesta setmana vam ajudar a posar la seua compra davant de la caixa del supermercat i mentre esperàvem el nostre torn per a pagar, van acudir dos treballadors del supermercat i tan prompte com aquesta va pagar, li van fer traure aquelles coses que havia agafat i s'havia amagat per a no pagar-les. Davant de tothom. Quina vergonya!.
Així em pregunte quina és la necessitat real de les persones que decideixen demanar; Si hi ha altres maneres d'ajudar-les; si realment volen aquesta altra ajuda, perquè com molta altra gent, jo fa molt de temps que he decidit no donar diners, malgrat que tampoc en solc portar-ne en la cartera. I si realment volen menjar, hi ha altres maneres i llocs per aconseguir-ne i d'això, en sé prou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada