La tecnologia, o el que alguns anomenen progrés, va camí d’uns avanços que semblen automatitzar amb màquines i ordinadors molts àmbits de la nostra vida, que sovint substitueixen a les persones. Així les reclamacions es fan per telèfon exposant-li el problema a una màquina, en compte de parlar amb una persona que hi ha darrere del mostrador; hi ha fàbriques on quasi tot es fa amb màquines i robots i només hi ha contades persones per a supervisar-los; ja podem pagar rebuts pel caixer automàtic, fer gestions bancàries i administratives amb firmes digitals, vigilar la nostra casa des del mòbil o des d’un ordinador connectat a Internet, fer qualsevol compra o fins i tot, conèixer i relacionar-nos amb molta altra gent per mitjà d’un ordinador connectat a Internet. Així també, igual que utilitzem l’ordinador per a conèixer gent, de la mateixa manera podem utilitzar el mòbil per tallar amb una relació de parella, potser perquè ja no tenim valor d’enfrontar-se o tractar amb una persona a la cara.
De vegades he anat al banc a fer alguna gestió i no han tardat gaire en dir-me que això ho podia fer des del caixer. Llavors em pregunte què fa eixa gent que hi ha en les oficines dels bancs?. Sembla que fugen de la feina o que els obliguen a fer que tractem amb les màquines. Quina sensació deuen tenir en veure que el seu esdevenir serà reemplaçat per una maquina més productiva i econòmica a llarg termini de temps, que mai estarà de baixa per depressió, ni necessitarà cotització a la Seguretat Social, ni rebre una nòmina.
M’imagine així el dia en què anar al metge s’haja convertit en posar la llengua i la targeta sanitària en una mena de caixer automàtic i aquest ens dirà el que tenim i el que hem de prendre. O també gent que no sàpia relacionar-se amb altres persones i tinguen un robot d’aparença humana amb qui ficar-se en el llit i a la seua completa disposició. M’esgarrifa pensar que el que semblen arguments de pel·lícules de ciència ficció algun dia puguen ser realitat.
Malgrat açò, l'altre dia vaig anar al caixer a traure diners i em vaig trobar en la seua pantalla amb un senzill missatge que considere molt interessant: “AMB MÉS IGUALTAT MENYS VIOLÈNCIA”. Segurament voldria transmetre algun missatge respecte la violència de gènere, però no hi ha emoció, passió o contacte humà que ens puga fer connectar amb la idea o acabar d’entendre-la. Sé que darrere d’eixe caixer automàtic hi ha una persona, però pel moment no crec que el que vullga transmetre arribe a tindre la mateixa força. No obstant va donar la casualitat que aquell dia vaig llegir el missatge. En moltes altres ocasions no ho he fet pensat que es tractava només de publicitat. I m’agradaria reflexionar una mica sobre la magnitud d’aquest missatge que em va sorprendre. Crec que té un significat molt més profund que la dramàtica moda de la violència de gènere.
Si no hi hagueren diferències davant el color de la pell, la cultura, la religió, el sexe, les ideologies polítiques, la posició social, els drets, el sou... Potser no hi hauria robatoris, guerres, lluita pel poder, imposició o seducció per una forma de pensar, abusos de poder, enveja, rivalitat... Però per desgràcia, sembla que aquest argument no atrau les productores cinematogràfiques i aquesta és una ficció massa idealista que tristament pot tardar més en aconseguir-se que tindre un robot per parella, que si ens destorba o no fa el que volem, sempre podrem desconnectar-lo de la llum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada