Fa poc vaig estar en un país àrab on em va sorprendre veure unes dones enfilades baix un drap negre, del que a penes només se li podien veure els dos ulls de tot el seu cos. El curiós de la situació, és que estàvem en una mundialment coneguda cadena d’hamburgueseries i em vaig adonar com una d’elles estava enfilant-se el menjar per baix d’aquella tela que li cobria la cara, sense que es mostrara la més mínima part del seu rostre. No sé si heu experimentat menjar qualsevol d’aquestes hamburgueses, però a mi em “regallen” les salses, se m’esvara la carn o l’ensalada... És a dir, menge embrutant-me com un porc o com un nen al que constantment han d’estar torcant-li els morros. No vull ni imaginar fer-ho envoltat en una tela com aquesta!.
Ja en les nostres terres, quatre xics acabàvem de fer la compra en un supermercat i parlant animosament de la jornada de treball i la compra que havíem fet, ens vam endinsar en l’ascensor per abaixar al pàrking. En el moment que la porta començava a tancar-se, una jove va amorrar el seu carro i d’un cop, la porta de l’ascensor es va tornar a obrir i ella es va enfilar dins. Tota conversa entre nosaltres va desaparèixer per complet. Com si estiguérem aguantant la respiració, sense llevar-li ull a aquella xica de complexió atlètica enfundada en unes malles ajustades que definien tots els seus contorns. Ella va somriure i tan prompte com es va obrir la porta de l’ascensor en el pàrking, va sortir amb un somriure triomfal acomiadant-se de nosaltres i el nostre dens i sospitós silenci.
El cert és que fa setmanes que el calor afavoreix que les dones mostren la seua bellesa d’una manera potser insinuadora que a més també pot resultar perillosa, per exemple quan un home va al volant pel mig d’una avinguda al minvar la vesprada. Sembla que les dones estiguen dissenyades per a lluir els seus encants o els agrada massa que tothom les mire. Sobre els homes cau el fet de bavejar per elles o perdre la vista mirant-les de dalt a baix. Perquè?
Què tenen aquestes corbes que tant ens fan embadalir?. Potser açò em fa entendre perquè en altres països les dones no poden mostrar els seus encants: per no distraure l’atenció dels homes. Potser si no som capaços de dominar els nostres ulls, la fam o el desig, la millor solució és la vida de clausura, però si no aguantem viure en una presó aïllat del món, o ens sembla una mesura desproporcionada, que millor solució que tapar allò que és desitjable, atractiu, insinuador, provocatiu... És un altra mesura igualment desproporcionada, com bé podria ser tapar-los els ulls pel carrer als homes.
Així es veu clarament qui domina el món, qui és capaç de conduir els homes i desviar tota la seua atenció i sentits. Així, si els homes no són capaços de vèncer eixe desig, eixa atracció tan poderosa, potser només els queda fer servir la seua força dominadora sobre les dones, per exemple encobrint sobre la tradició, la cultura o la religió el fet que no poden controlar-se davant els encants i la bellesa femenina, de vegades arribant fins la supressió dels drets i llibertats o el maltracte de les dones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada