Tornàvem d’allà dalt dels pirineus circulant ja per la mateixa carretera nacional que també sempre ha travessat el nostre poble. Eren poc més de les onze del matí quan vam passar per davant d’una dona assentada en una cadira de plàstic al costat de la carretera. Jo anava conduint i em va semblar molt estrany trobar aquella dona com qui s’assenta en una cadira en la terrassa d’estiu d’una cafeteria, però en mig de cap lloc. Què fa eixa ací assentada?, li vaig comentar innocentment a la meua dona, que es va posar a riure. Què va a fer?, va preguntar ella, afegint si l’havia vista bé. A l’estona vam veure una altra dona també assentada en una cadira a l’altra banda de la carretera. Ho vaig tindre clar: una dona amb un “top” fúcsia i una falda molt curta, tant curta que per baix se li podien veure els pels de... No vull ni imaginar la de coses que s’hauran vist per davall d’aquella falda!. En tota la solana i sense una ombrel·la!. Collons!. Cal tindre valor i ganes. I després també vam veure moltes cadires buides. Certament ganes no devien faltar-ne i ja se sap que qualsevol hora sempre és bona, i si no, que li ho pregunten a un home!.
Em vaig imaginar una furgoneta plena de cadires i dones, repartint-les al llarg de la carretera nacional, com qui reparteix el pa o la premsa. Però perquè no hi havia també homes assentats en aquelles o altres cadires?. Curiosament algunes diuen que les dones tenen el mateix desig que els homes, però jo no ho tinc massa clar. Altres diuen que elles mantenen més la decència i no ho manifesten tan visiblement i desesperadament com els homes. El que està vertaderament clar és que hi ha més demanda de dones que d’homes. Per algun motiu ha de ser: o els homes estan insatisfets, o són uns inconformistes, o els agrada explorar terrenys nous, o ells sempre tenen més gana...
El cert és que ha de ser tot un negoci, malgrat que estiga ple de misèria, abusos, explotació, marginalitat, violació de drets i llibertats... Es pot dir que és un vell ofici que també ha anat adaptant-se als temps però que llevat de possibles malalties de transmissió sexual, tampoc sembla haver decaigut o patit greus crisis i no ha necessitat I+D com altres sectors, malgrat que també haja de competir amb el mercat asiàtic, africà, de l’est...
Sovint aquest negoci sol estar relacionat amb el de les drogues i hi ha gent que parla tant de legalitzar-ne un com l’altre, perquè diuen que així no hi hauria els mateixos abusos, estaria tot més controlat... Hi ha qui diu que la prohibició i la il·legalitat afavoreix el desafiament, la delinqüència, la marginalitat... Possiblement si el govern ficara mà per a controlar-lo, a banda que tot seria més car pels impostos, irònicament cal afegir que potser no hi hauria suficients funcionaris per a controlar-los.
Falta saber si la llibertat de cadascú és compatible amb la pròpia responsabilitat i si les nostres decisions i actes no van a afectar negativament als altres. Els més conservadors o moralistes defenen la prohibició, no sense ser consumidors encoberts alguns d’ells. Els més llibertaris i possibles consumidors majoritaris defenen la seua legalitat. Així ens movem a cavall fent la “vista gorda” entre els uns i els altres, perquè certament mai hi haurà acord i per damunt del si o del no, hi continuarà havent consum. Perquè?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada