Estic fent-me major. Me n'adone perquè comencen a sortir-me canes, perquè vaig a casar-me i vull tindre fills, perquè tinc una casa i busque estabilitat, perquè em faig més sedentari i perquè cada vegada em sent més diferent de les noves generacions.
Quan era més jove, jo deia que no volia casar-me ni tindre al meu nom res que poguera privar-me de la llibertat; tampoc volia tancar-me en un sol pensament i menys encara pensava en tindre fills. Sent més jove encara, volia ser veterinari, perquè m'entenia millor amb els animals que amb les persones. Un poc abans, amb els meus companys em dedicava a córrer pels bancals, fent cabanyes i "tira xines" o ficant-nos enmig d'un camp de panís o tomaques per a menjar-ne desafiant el “masero”.
Ara tot ha canviat, com la moda, que potser va i torna, però amb els joves em sembla més diferent. Fa uns dies van celebrar les anomenades "paelles", en les que pareix que els estudiants s'ho passen molt bé. Per desgracia no m'han convidat mai a una festa com aquestes, perquè a més que ja no conec massa universitaris, possiblement també em sentiria molt fora de lloc i perquè per a mi la diversió és una cosa molt diferent a emborratxar-me fins vomitar o perdre el coneixement o pixar des de dalt d'un dels nombrosos ponts de la nostra ciutat, com puga ser el del Viaducte.
Aquell dia, de camí a una reunió quasi a les huit de la nit, hi havia uns joves d’una vintena d’anys amb els pantalons a mig cul i ensenyant els calçotets, com és ara aquesta curiosa o graciosa moda, que estaven aturats enmig del pont. Em va resultar un fet cridaner que amb aquella “frescoreta”, característica de les nostres terres i el present hivern, hi haguera un grup de joves rient i cridant, aturats i recolzats sobre la barana del pont mirant cap avall. Finalment me’n vaig adonar del que estaven fent. “Caliu” calent en mà, sembla que tots alhora van decidir airejar-se’l aprofitant les corrents del barranc i ja que estaven, fer un assortidor a cinc xorros. Potser hi ha homes que utilitzen la viagra per a “sentir el poder”, però a aquells a qui se’ls planta a tota hora més del compte, sembla que com no poden fer altra cosa millor, necessiten refrescar-se-la de tant en tant, amb una ostentació de virilitat, valentia, desafiament i menyspreu per esta societat i les seues normes de moral i conducta. Tota una carrera!.
No voldria ser jo qui passejara pel parc, o estigués magrejant la novia en un banc baix de l’anomenat pont, i desproveït de paraigües, rebre aquella pluja “d’alcohol destil·lat”, però certament era per agafar una navalla d’eixes com les que llueixen els contrabandistes, i amb una afilada ganivetada... eradicar el problema i tota mostra de virilitat tallant-ne cinc d’un cop.
Poc després em vaig trobar a un altre “universitari” de costat a costat de la vorera, acaronant parets i retrovisors dels cotxes, per no haver d’anar a quatre potes i fer evident la seua involució.
On anem a parar!.
Si seguim aquesta tendència de les noves generacions, no vull ni imaginar-me la classe de món que tindrem dins d’uns anys, però puc imaginar-me grans doctors amb els pantalons mig foradats i pels genolls, parlant com vertaders analfabets, mentre escupen, se la rasquen, roten o es burlen i desafien a tothom sense cap vergonya, que per si fora poc, estarà aprovat i ben vist.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada