CARTA A L'ALCALDE

Treballe amb drogodependents i malgrat que sovint és dur i frustrant, em sent a gust amb el que faig i també intente fer-ho millor cada dia, però admet que és un món del que no sempre és fàcil sortir, trobar el recolzament necessari o fins i tot, posar-li ganes per a renovar tota una vida de trampes i maldecaps.
Curiosament, un d'aquests pacients em va demanar si podia escriure-li una carta per a l'alcalde, però admet que em fa por en les seues mans; no sé l'ús que li podria donar o les possibles repercussions que aquest fet podria tindre, així que he decidit escriure-la, no sols per a l'alcalde, sinó també per aquest pacient.
“Fa temps que estic en l'atur i malgrat que puga tindre altres problemes personals a més de la manca de feina, com molta altra gent intente subsistir en aquest temps de crisi, és per això que m'agafe a qualsevol cosa amb l'esperança que tot vaja millor.
Sovint pense que els polítics parlen per parlar i guanyar vots, i ara, després d'uns mesos en els que un dia vam coincidir en una visita i li vaig exposar el meu problema, recorde que va dir que miraria de fer alguna cosa per mi. Fins i tot podria ensenyar-li una foto que va sortir al periòdic en la que nosaltres dos ens donàvem la mà.
Sé que és una persona amb moltes responsabilitats, que s'enfronta a una actual situació massa difícil per a tothom i que tampoc troba recolzament o una guia en el seu camí, però m'agradaria creure que hi ha alguna esperança; que eixa gent a la que en el seu dia alguns li van donar el seu vot, no ho van fer per a donar-vos quatre anys de seguretat econòmica i laboral o més, sinó també confiant que realment esteu per a millorar la situació d'aquesta magolada societat.
Sé que açò requeriria un gran esforç per la meua part, ja que hauria de donar la cara per vosté en la feina que em poguera trobar. Malgrat que podria excusar-me com molta altra gent que ostenta càrrecs com el seu i dir que tots som humans i errem, m'agradaria fer-li una valuosa promesa i és que pense complir com el que més, i si cal, malgrat que són paraules majors, com les que puguen emprar els polítics, donar la cara per vosté, canviar completament la meua vida i els meus hàbits i treballar com mai.
Podria afegir que tinc una dona i un fill i així fer llàstima per apel·lar a la seua consciència, però açò no ha de ser la força que vosté necessita, sinó el que m'ha de donar forces a mi per a no fer més tonteries, assentar el cap i donar-li a la meua família una vida millor que la que té. Potser jo necessite confiar més en eixa gent que està per ajudar-me, però també he de donar-me un vot de confiança a mi mateix, fer un bon esforç i no abaixar mai la guàrdia.
Així, en aquests temps tan difícils, esperant tinga en consideració les necessitats de les persones, per damunt de les bones paraules i intencions, obres o filmacions cinematogràfiques,
Li saluda atentament,
Un drogodependent”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada