Eren quasi les set de la vesprada d'un dissabte en el que jo acabava de sortir d'un curset i vaig disposar de temps per a fer la compra de la setmana. Una vegada vaig agafar tot el que necessitava entre els nombrosos estants del supermercat, em vaig dirigir a la caixa on em va sorprendre moltíssim trobar una xica amb tanta alegria acomiadant als clients. Li vaig dir que era cosa d'admirar el seu bon humor, alegria i el tracte que donava als clients i més per estar treballant un dissabte a la vesprada. Ella de seguida va dir que calia prendre's la vida amb alegria, i que no podia queixar-se, perquè al cap i a la fi, podia donar-li gracies a Deu per tindre feina.
El cert és que al llarg de la meua vida laboral m'he trobat amb poca gent així, que gaudeix de la seua feina, siga la que siga i tots protesten: que si el sou, que si la jornada, que si el “jefe”, que si resulta pesada, que si els companys... Me n’adone així que els éssers humans ens queixem de tot: si tenim feina, perquè en tenim, i si no, perquè ens falta. Sembla que realment poca gent sap apreciar el que té i mostrar eixe agraïment a la vida, que revertisca i contagie als demés.
En aquest sentit, de vegades no valorem el senzill fet de tindre feina i gaudir d’un sou. Però açò no succeeix només en el treball, sinó en tots els àmbits de la nostra vida. Sembla que no sabem ser feliços amb el que tenim i ens passem la vida desitjant altres coses, creient que seran millors i així, naveguem immersos en les nostres frustracions i cobejances, fins el punt que en bona part de la nostra vida, perdem l’oportunitat de viure el moment present amb alegria i satisfacció.
Sembla que “ens han venut la moto” amb allò de la felicitat com una cosa que podem trobar fora de nosaltres, però com diuen, “la felicitat es un trajecte, no un destí”. Així, pensem que serem més feliços després d’aconseguir un ascens en la feina; quan ens jubilem; després de comprar un cotxe; quan ens puguem anar de vacances o quan ens toque la loteria... I tot serà després, quan el vertaderament important és ara; és el que estem vivint en el moment present.
Només nosaltres podem decidir com veure la vida, indiferentment de les circumstàncies, i segons el que projectem, rebrem del nostre entorn.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada