LA COMUNICACIÓ

Malgrat que sembla el títol d’un tema de primària, a la nostra edat pareix quedar molt lluny aquesta matèria que resulta fonamental per a les relacions humanes. De vegades hem anat a escola pensant que el que ens donaven, no aprofitava per a massa coses en la vida real; que l’experiència és la millor universitat, i no ens adonàvem de la profunditat del seu contingut.
El llenguatge és un instrument de control del comportament alié, però no som realment conscients del poder de la comunicació, com una acció que pot canviar el món al nostre voltant només per obrir la boca i dir algunes paraules. Per posar un senzill exemple: Sense moure’ns del lloc, podem apropar una cadira, un llibre, només dient-li a algú que ho faça per nosaltres.
Però de vegades, obrir la boca més del compte també ens pot portar problemes, malgrat que la llengua no te ós i ens agrada bastant dur-la solta. Així podem ferir a les persones sense tocar-les o de la mateixa manera, també ens poden ferir a nosaltres. Ja es diu en el llibre de Proverbis (21:23) “El que guarda la seua boca i la seua llengua, es preserva a si mateix d’angoixes”.
Una altra característica del nostre llenguatge és que som capaços de donar-li emotivitat, però prou a sovint, no sabem expressar-nos correctament, no trobem les paraules adequades per als nostres sentiments o no sempre els demés entenen el que volem dir. A més a més, cada vegada imperen més les noves tecnologies en les nostres comunicacions, de manera que sembla que ens aproximen en les distàncies o ens ho fan més senzill, però en realitat no permeten eixe contacte humà tant necessari, que també fa que de vegades no sapiem expressar-nos adequadament cara a cara amb altra persona, o ens incomode fer-ho.
Però a més a més, un aspecte molt important dins el procés comunicatiu i potser dels més descuidats i que per no posar-se en pràctica dona peu a molts malentesos, és el que s’anomena retroalimentació, que consisteix en fer-li saber al nostre interlocutor el que hem entés del que ell ens ha dit, però de vegades el problema també radica en el fet que no sabem escoltar.
Cal dir que la capacitat de comunicació tant evolucionada de l’ésser humà és el que més ens diferència dels animals i és el llenguatge el que també més ens ha permés evolucionar, per això no cal descuidar-lo i hem de fer sempre un ús adequat. Diuen que “Les paraules dolces multipliquen els amics i un llenguatge amable afavorix les bones relacions”. I també “No retingues la teua paraula quan siga necessària. No sigues insolent en el teu llenguatge, i peresós i reticent en les teues obres”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada