EL FI DEL MÓN

La setmana passada vaig anar al cine i vaig veure una pel·lícula sobre el fi del món. El cert és que no és la primera que he vist en aquests últims anys. Podria dir que per a dur aquesta temàtica a la gran pantalla, els guionistes s’han inspirat en religions i cultures de tot el món que han anat anunciant el seu fi. En aquesta ocasió, segons un calendari d’una cultura sud-americana que preveu el final dins de tres anys. Però segons el cine, aquest fi pot esdevenir per un cometa que s’estrella contra la terra, un desastre natural de proporcions salvatges i fins i tot atacats per uns sers superiors que també ens han anat avisant des de l’espai i s’han endut alguns de nosaltres per a poblar altre planeta.

Imaginació a part, en realitat sembla que tinguem ganes que s’acabe el món i estem esperant un fet que per a molts resulta imminent. Potser cal recordar que abans també s’han marcat dades del fi del món en les que una vegada complides, poc més ha succeït. Però potser no cal abaixar la guàrdia. Diuen que quan el riu sona... aigua porta.

Però, perquè esperem que acabe aquest món?. Tal vegada perquè no estem a gust; perquè ens adonem que les coses no van massa bé; perquè hi ha avarícia, odi, incomprensió, guerres, interessos, corrupció, abusos; perquè vivim temps de crisi, manca de valors, llibertinatge; perquè no hi ha cap tipus de respecte. Llavors desitgem un canvi, però ens sentim tant perduts o vençuts, que esperem que siga un cataclisme el que acabe amb tot.

Si no ens agrada el món en què vivim, què estem fent cadascú de nosaltres per intentar canviar-lo?. Ens estem deixant arrossegar pel corrent de la perdició o la indiferència?. Crec que tots sabem reconèixer quan les coses estan mal. Però com actuem?: Amb indiferència?. Amb egoisme pensant només amb la nostra pròpia comoditat?.

He de dir que de vegades m’agrada arrapar les consciències de les persones intentant que la gent pense una mica i canvie certes actituds que hui predominen en aquesta societat. Una vegada més, espere que les paraules no se les enduga el vent o servisquen només per a distraure’ns uns instants.