Fa unes setmanes van entrar a robar on jo visc. És un pis nou construït en el centre. Va succeir durant el dia, aprofitant que tots els veïns se n’havien anat a treballar. No van entrar per la teulada, ni fent un “rappel” pel pati de llums des de la casa veïna, ni per qualsevol balcó o pel garatge; senzillament van entrar per la porta del carrer com si d’uns propietaris es tractaren. I una vegada dins la finca, van començar a llevar les espieres[i] de les portes dels pisos i on els va abellir, van rebentar les tanques de seguretat amb la facilitat d’una rata rossegant el marc de les portes.
Puc dir que jo vaig tindre sort, o millor dit, un gos que començaria a lladrar en sentir algun moviment estrany per la porta. Malgrat que en casa no tinc res d’un valor interessant, com joies o diners i els electrodomèstics, mobles o l’ordinador estan assegurats, sense dubte m’haurien arrossegat els dimonis de la mala llet que m’agafaria en veure que han entrat a furtar en ma casa, per molta assegurança que puga tindre.
Potser en aquest temps de crisi la gent intenta subsistir a la desesperada, però també hi ha gent que ho té com un ofici. Malgrat açò, crec que d’alguna manera, en major o menor escala, tothom és una mica lladre: uns amb aparença més decorosa, evadixen impostos, altres inflen els pressupostos o els preus, també hi ha qui escatima minuts o hores de la jornada laboral, o qui no declara totes les hores dels seus treballadors, o qui utilitza el telèfon de la feina per a cridar als seus propis amics i familiars, o també qui passa una estona dins la seua jornada laboral “xatejant” i navegant per Internet, o qui fa servir la pirateria descarregant-se música i pel·lícules, o qui s’emporta un periòdic de la cafeteria o retalla un article en un periòdic de la biblioteca, o qui no torna allò que un amic li va deixar, o qui es pesa de menys en el supermercat, o qui allarga la baixa laboral més del compte, o qui s’agafa un caramel que no li han oferit...
Segur que trobem moltes maneres amb les quals les persones ens agafem allò que no ens correspon amb major o menor importància, però que al cap i a la fi, constitueix un robatori, malgrat que si es cosa menor, es puga anomenar “hurto”. Està clar que tots mirem per un mateix, sense importar-nos els altres i només ens adonem de la seua gravetat, quan ens afecta negativament a nosaltres o supera determinada magnitud i causa danys, però el cert és que en cap manera està justificat. Està clar que tots hem de ser una mica més honrats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada