Des de menut he sigut uns persona tímida i introvertida, amb la qual cosa, no em relacionava massa amb els altres. Llavors, la gent no dubtava en qualificar-me com un “bitxo rar”, fins i tot, dins la meua pròpia família. Ara han passat els anys. Diuen que tots madurem; que tots canviem, i jo ho he fet de manera notable, malgrat que en el subconscient encara queden arrelades petites fraccions del meu caràcter inicial, que sovint brollen dificultant encara una mica la meua relació plena amb els altres. Però mire al voltant i me n’adone que la gent sempre troba també en els altres a eixos “bitxos rars”, que no actuen com ells pensen que hauria d’actuar tothom o que no fan el que a ells els agradaria que feren.
És curiós que sempre siguen els altres els “bitxos rars”. De vegades fins i tot ens podem trobar gent summament hipòcrita amb el tracte diferent amb uns a la cara o a les esquenes; gent que és envejosa i punyetera; gent que sempre està queixant-se... i així i tot, els altres, els que no tenen aquests mesquins trets de personalitat i són més sinceres, més francs, humils, o tranquils... són els rars.
Si ser una persona honrada, sincera, que no fa la pilota o li balla l’aigua a ningú, tranquil·la, que oblida o deixa passar les ofenses que li causen els altres, o senzillament que viu la seua vida amb total llibertat i independència, és ser rar... em sap greu, però jo estic encantat de ser així: un xic ben rar, que dins les seues rareses, és segurament més feliç que tots eixos altres que un dia rere altre, el miren de mala gana, o que parlen malament a les seues esquenes, o que busquen constantment els seus defectes, o que remarquen les seues errades, o que voldrien esborrar-lo de la seua vista, o que li farien tot el mal que pogueren...
Desgraciadament, sembla que aquests “bitxos rars” són realment escassos o exòtics, però potser si n’hi haguera més, el món seria una mica millor, més tranquil, pacífic i agradable. I si per no ser titllat de “bitxo rar”, prefereixes sotmetre’t al que altres diran o volen que facis, digues o penses... sembla que, com els altres “bitxos normals”, estaràs condemnat a la falsedat, a la inseguretat, a la intolerància, a la comparació, al menyspreu i per tant, aniràs de camí directe cap a la infelicitat. És la teua elecció.
--> -- Daniel Balaguer http://www.danielbalaguer.es https://sites.google.com/site/danielbalaguer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada