Resulta
curiós pensar que alguns escriptors o el cine han imaginat viatges a la lluna,
al fons del mar, el control remot, els telèfons mòbils, la videoconferència,
els robots, les naus espacials... molt
abans que siguen una realitat. Podríem considerar-ho profecies? És una
possibilitat, però sens dubte abans ho atribuïm tot a l'increïble poder de la
imaginació, que prèviament a materialitzar molts d'estos elements, ha sigut capaç
de veure. Després, tenint ja la direcció en què apuntava esta creativitat del
ser humà, només faltava trobar la forma de convertir-los en realitat. Una
vegada creat tot açò, deixa de ser ciència-ficció, però la creativitat no per
a, va més enllà, imagina objectes o situacions noves de què amb el temps,
pareix que arribem a tindre davant dels nostres nassos.
Curiosament,
el cine o els escriptors també han imaginat mil i una catàstrofes
apocalíptiques amb guerres, escassetat de recursos naturals... Així, al llarg
dels últims anys he vist ja més d'una pel·lícula que també apunten cap a unes
societats en què només existiran dos classes socials: la gent summament rica,
que viu amb un luxe i qualitat de vida exorbitant; i la gent summament pobra,
sense més destí que treballar esclavitzats per una misèria per a mantindre
l'elevat nivell de vida d'uns pocs rics. La tecnologia, la salut, l'educació,
el poder, la comoditat, servixen únicament a esta xicoteta porció de classe
rica. La resta de persones viuen sense a penes recursos, sense aliments, sense
mitjans per a cuidar de la salut i treballant durament per a intentar mantindre
el poc que arriben a tindre.
Ens
mostra ja el cine eixes visions perquè ens anem fent a la idea? Seran una nova
realitat? Ho permetrem vivint-ho de forma passiva, com una cosa que ja tenim
assumit perquè el cine ja ens ha anat acostumant?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada