Les
societats evolucionen, avancen, canvien igual que les tendències, els desitjos
i les preferències de la gent. Així, sorgixen igualment noves idees que
satisfan eixes necessitats socials i personals del moment. El curiós, és que el
progrés també provoca que sovint es materialitzen idees que acaben creant una
necessitat fins al moment inexistent, de la mateixa manera, es convertixen en
un altre lucratiu i arrasador negoci que no tarda en atropellar a altres
empreses.
Què
passa amb els que ja vivien d'una idea o negoci abans que una competència més
nova els llevara el mercat de clients? L'evolució és això, saber adaptar-se al
mig i a les circumstàncies. Als que
queden arrere, pareix que només els queden quatre vies: assumir la derrota i
retirar-se; fer un gran esforç per innovar i adaptar-se al moment; moure's cap
a un altre camp desconegut i inexplotat; o atacar a qui els arrabassa el seu
tros de pastís.
L'especialització
en una determinada i única matèria, també pareix que tanca nostres mires cap a
altres sectors. A més, pel que s'ha vist les grans idees no són molt nombroses
i d'haver tingut ja una, no cal esprémer per a traure una altra. Així, pareix
que l'opció més factible és l'atac, el menyspreu, la difamació cap a la
competència, perquè ningú està disposat a deixar perdre el que tant d'esforç li
ha suposat crear, el que ha sigut el seu mitjà de vida, el que era el seu
negoci, el que li produïa beneficis, un altre aspecte de què igual val la pena
parlar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada