A
sovint sent gent queixar-se de la seua vida: que si ja és molt major; que si no
hi ha treball; que si la crisi; que si estan sols; que si s'avorrixen; que si
no coneixen a ningú; que si no saben fer una altra cosa; que si no tenen
parella; que si no servixen per a una altra tasca; que si és que són tímids;
que si tot és una merda… I així seguixen un dia rere altre sense que res canvie
en les seues vides, fins a tal punt, que ja estan acostumats a viure d'esta
manera. Assumixen la seua desgràcia com una cosa que els ha donat la vida així,
sense que es puga canviar; sense que ells puguen fer una altra cosa que
resignar-se i queixar-se. I encara que pareixen no estar a gust, és l'única
cosa que coneixen i si un poc ha de canviar, sempre els ha de vindre “de fora”,
com un colp de sort, igual que creuen que els ha vingut la vida.
Pocs
volem veure i assumir que la vida que tenim, és conseqüència del nostre
caràcter i decisions. Com tot en la vida, també el nostre caràcter s'ha anat
formant, en este cas, amb l'educació i el tracte rebut dels nostres pares, la
cultura, les creences, l'escola, els amics, les vivències, etc. I sempre hem
pres decisions en funció de la nostra comoditat, satisfacció, pors, gustos i
desitjos, que alhora, han estat igualment influïts pel nostre caràcter,
aptituds i entorn. Sempre ens hem mogut dins del que coneixem. En gran manera,
ens fa por el canvi, perquè ens és desconegut, pel “què diran”, per si “fiquem
la pota”, per si “fem el ridícul”, per si ens “fem mal”… Curiosament, mai
pensem en positiu: i si triomfem? I si ens ix bé? I si trobem un altre treball?
I si aconseguim parella? I si ens ho passem bé?
Moure's
cap a allò que s'ha desconegut, canviar, requerix moure's, valor i esforç. Però
en realitat, diuen que les persones tendim més cap a l'estabilitat que al
canvi. Com apunta un refrany popular: “Val més roín conegut que bo per
conéixer”. I ací perdem l'oportunitat de millorar la nostra existència. Ara, si
fem sempre el mateix, no esperem que res canvie en les nostres vides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada