Fa poc vaig assistir a una reunió de la comunitat de veïns de la que tinc en consideració com ma casa, malgrat que realment encara serà del banc per molts anys. La veritat és que esta ja feia temps que hauria d'haver-se fet, però per uns motius o per altres, es va retardar la seua convocatòria.
La primera cosa que ens podem trobar en una d'estes reunions, és la impuntualitat de la gent o les absències d'alguns dels veïns, potser sabedors del poc profit que acaben aconseguint estes trobades. Una altra de les situacions que en esta reunió, igual que en moltes altres de diversa índole podem trobar, és una gran quantitat de gent que no té gens millor que fer i que intenta per tots els mitjans, que la reunió s'allargue al màxim. Així comencen a parlar entre ells, a deshora, queixant-se d'açò, d'allò altre o del que els afecta particularment ells, criticant l'administrador de finques a les seues esquenes, dient que és hora de desfer-se d'ell perquè no fa res davant d'alguns problemes que hi ha per resoldre des que ens van donar les claus, queixant-se també dels desperfectes de l'edifici, de les evasives del constructor...
Quan arriba el moment de parlar cara a cara, de les xarrameques ja no queda res. Algú sí que s'atrevix a manifestar el seu descontent, però al final, quan pareixia que la reunió en realitat se li anava de les mans i no sabia respondre davant del ramat, com a bons corderets, tots acaben anant en la direcció que de manera subtil acaba marcant l'administrador.
Una altra de les particularitats d'estes trobades, són les votacions, però mentres la butxaca parega que es toca el mínim possible, sempre pot resultar més fàcil arribar a un acord.
Finalment, t'adones que una reunió que podia haver-se fet en vint minuts i després cada un que fera el que volguera, en realitat ha durat prop de dos hores. Si en una senzilla reunió de veïns passen estes coses, no vull ni imaginar una reunió de caràcter polític.
Per què ens costa tant d'arribar al consens?. Per què en una reunió col·lectiva acabem anteposant sempre els problemes particulars?. Per què ens queixem tant per darrere i a l'hora de la veritat acabem callant?. Per què li donem tantes voltes a les coses sense acabar traient molt més en clar?.
Potser, com la gent ha deixat de creure, ja no va als confessionaris i com tampoc té diners per a pagar-se un psicòleg, a més que vol tornar a casa a més tardar possible, és per això que acudix a les reunions de la comunitat de veïns, fent de la trobada una experiència repel·lent, llarga, pesada i poc aclaridora. En fi!. Pareix que són coses de la vida!. Llàstima perdre el temps d'esta precisa manera!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada