Diuen que un desgraciat és aquell que ha patit una o més desgràcies; o que és una persona a la que li manca gràcia o atractiu, que pot inspirar compassió o menyspreu; però també s’utilitza aquest terme per qualificar a una persona de perversa, roí i miserable. Aquestes són les persones que viuen de manera deshonrosa, que abusen dels altres, que enganyen a la gent, que se n’aprofiten d’ella, que volen allò que no els pertany, actuant només en interès propi, malgrat que siga a costa dels altres.
De vegades sentim parlar de casos de corrupció i gent que aprofitant la seua situació de poder, malversa diners o propietats... També sentim parlar de robatoris... I per descomptat, no podem deixar de banda l’estafa.
Durant aquesta setmana, uns estafadors han estat actuant en la nostra ciutat, o potser encara estan fent-ho. Sovint se n’aprofiten de gent major, com la tia de la meua dona, que va rebre la visita d’uns suposats revisors del gas, que darrere de fer com que inspeccionaven les instal·lacions domèstiques, amb les corresponents anotacions i tot, com si d’uns vertaders professionals de la matèria es tractara, li van passar una factura que volien cobrar-li en aquell mateix moment. Dos-cents cinquanta euros. La dona, espantada, va dir que no tenia aquella quantitat de diners i fins i tot es van oferir a acompanyar-la al banc, però per sort, ella va dir que no podia pagar aquesta quantitat eixe dia.
Els suposats revisors del gas, com volent mostrar un acte de bona fe, si és que saben què és això, li van dir que en eixe cas, podrien passar a l’endemà per a cobrar-li la suposada revisió, donat que encara anaven a continuar fent la seua feina d’estafar a la gent pel veïnat. És clar que no li van dir que eren estafadors, però la dona, un tant preocupada per haver-se de rascar les butxaques amb semblant quantitat, no va dubtar en tocar per telèfon al servei tècnic de la companyia del gas, que efectivament li va dir que ells no estaven fent les revisions, ni procedien d’aquesta manera i mai demanaven diners en efectiu. Que en tot cas, li ho domiciliarien pel banc com la resta de les factures. Llavors, no va dubtar en contactar amb la policia i explicar-los el succés, informant que els estafadors anaven a cobrar-li a l’endemà. La policia li va demanar que els avisara quan anaren a visitar-la novament.
A la dona li va agafar por, donat que aquells individus havien entrat en sa casa i sabien qui era. Podien iniciar alguna represalia si l’assumpte policial anava endavant. Quan a l’endemà van anar a cobrar-li, ella no els va obrir però els va dir pel videoporter que eren uns “desgraciats” i tot el que un porc no pot sentir, que estava esperant-los amb la policia... Van desaparèixer en l’acte, no sense haver-los tret diners a alguns dels seus veïns, gent major com ells.
Potser la crisi o l’interès per obtindre diners de manera fàcil i sense massa esforç, va movent cada vegada més a alguns individus a actuar d’aquesta manera, davant la que tots podem estar exposats, perquè la imaginació, ajuda a crear tècniques cada vegada més depurades. Situacions com aquestes, són les que van restant-li punts a la confiança en l’ésser humà. I com sembla que la justícia de vegades no és igual per a tots i al nostre país actua com actua, potser cal preguntar-se: On anirem a parar?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada