Quasi sense ser massa conscients del que el progrés implica, me n’he adonat que fa temps que utilitze ja molt poc un simple bolígraf, de no ser per algunes firmes que he hagut de fer en comptades ocasions. Avui en dia, sembla que tot s’escriu amb l’ordinador per correu electrònic, o bé pel mòbil, o fins i tot, al pagar amb la targeta, signem amb un instrument òptic semblant a un llapis; i quasi sense adonar-nos-en, eixes ferramentes que van marcar gran diferència en el món de l’escriptura, que són econòmiques, que no necessiten bateria o electricitat, que van sense cap tarifa plana, que escriuen de seguida, de manera àgil, sense necessitat de carregar un sistema operatiu, poc a poc van quedant enrere.
El mateix succeeix amb les cartes ordinàries, que abans escrivies a mà quan estaves fora de casa, afegint si calia alguna fotografia revelada, missives que tardaven dies en arribar al seu destinatari, que les esperava amb il·lusió i que igualment havies d’esperar uns altres tants dies en obtenir la pertinent resposta.
Potser tot és ja cosa de la nostàlgia, com quan tot es parlava cara a cara i no pel telèfon mòbil o amb un missatge de text, que omet totes les regles del codi de l’idioma que vam aprendre a llegir i escriure de xicotets com un dels majors progressos de la nostra educació.
Qui sap si no tardaran massa en desaparèixer els llibres, el llapis, el paper i el bolígraf, substituïts per qualsevol artefacte digital, com el telèfon, que potser servirà per fer les comunicacions més àgils, alhora que sempre mediara entre les persones, que potser acaben així relacionant-se de manera més distant, necessitant sempre eixe intermediari electrònic inexpressiu, sempre àvid de consumir energia.
Potser aquest progrés acabarà portant algun benefici, com és que entendrem el que posa en les receptes del metge perquè estarà mecanografiat, malgrat que si no estem familiaritzats, tampoc entendrem el que escriuen els adolescents en els seus missatges. Però el pitjor de tot, és que de res servirà la nostàlgia i si no ens anem familiaritzant amb aquests nous elements, vullguem o no, ens anirem quedant cada vegada més enrere, contribuint d’altra manera més a l’exclusió de les persones, com quan passava també abans amb la gent que no sabia llegir ni escriure, però també amb la particularitat que en l’escola ens ensenyaven a llegir i escriure amb llapis i paper, però pel moment, ningú ens ensenya a utilitzar un mòbil o un llibre electrònic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada