SÓC FUNCIONARI

Potser aquesta és una de les aspiracions de moltes persones, que donada la inestabilitat laboral i la crisi que vivim, busquen un lloc de treball segur, “per a tota la vida”. Però que hi ha per a tota la vida?, quan constantment vivim rodejats de productes que caduquen, la gent mori, les relacions es trenquen, els serveis públics es privatitzen, la tecnologia prompte queda obsoleta, a l’igual que les creences, costums i pensaments... Potser aspirem a una cosa que realment no quadra dins d’aquest món en el que vivim.

També hi ha molta gent que no té feina, entre la que jo també em trobe. Però a qui li poden quedar ganes de treballar després de tant de temps d’inactivitat, de tan llargues vacances?. Podem tindre gran força de voluntat, i malgrat que no tindre feina puga constituir una vertadera preocupació, el cos s’acostuma prompte a la bona vida, a no fer res, a no matinar... a banda que la ment té més temps per a repassar una vegada rere altra els mateixos pensaments viciats.

D’altra banda, malgrat que molts puguen afirmar el contrari, feina n’hi ha i molta, el que potser no hi ha són diners per a pagar-la, o potser si. Hi ha molta gent en l’atur, entre la que com ja he dit, em trobe jo. Sóc conscient que vertaderament el “mercat” laboral està malament, però les persones, la ciutat i la societat igualment tampoc estan millor i sovint necessiten de l’ajuda dels altres.

Ara mateix estic cobrant de l’estat, alguns dirien que com un dret aconseguit darrere de molts anys de cotització. En vista que no tindria feina, tenia en ment fer algun tipus d’obra social ben reivindicativa i visible per a tothom, com contribuir a arreplegar les cagades dels gossos als parcs, acompanyar a les dones majors a casa quan tornen carregades del mercat o al metge, netejar algun barranc de brossa i deixalles... Que a banda de fer que no perdera el costum de realitzar una activitat similar a una jornada de treball, fera veure que efectivament tinc ganes de treballar.

El cert és que durant molts anys he estat fent voluntariat en diferents entitats socials, compaginant-ho amb la meua feina, és a dir, d’alguna manera també he estat fent hores extraordinàries gratuïtament, malgrat que pugues trobar altres satisfaccions i bla, bla, bla. Després de quedar-me en l’atur, i en vista de l’escassa o nula resposta darrere de les accions de busca de feina, vaig tindre l’oportunitat de dedicar més temps a aquestes accions de voluntariat, que em permetrien mantindre’m actiu alhora que també podrien ajudar a altres persones.

Així, cobrant ara un petit sou de l’estat, amb el que igualment podria dir que sóc funcionari amb contracte de duració determinada, he preferit fer alguna cosa més que cobrar per no fer res. Anime a la gent que hi ha en l’atur a fer-ho, a invertir el seu temps i les seues capacitats, que els ajudarà a sentir-se útils, els proporcionarà altra experiència, servirà per ajudar a gent que potser està pitjor que nosaltres mateixos, millorarà el nostre entorn, o potser també els permetrà contacte amb altres persones i moltes altres coses de les que pensar, parlar i viure.