Van arribar les festes, se suposa que motiu d’alegria per a tothom, uns perquè els agrada la festa, la viuen o participen en ella, i altres perquè l’aprofiten per a fer algun viatge o descansar de la feina.
Així, llevat de les preocupacions per la climatologia pròpia d’aquest mes d’abril en les nostres terres, la festa ha de ser sinònim de celebració, diversió, alegria, felicitat o descans i tranquil·litat, però no sé que passa, perquè em va parèixer que tot el món anava estressat, per exemple en el supermercat, tots embotits allà, com si s’acabara el món, sense donar temps a reposar les prestatgeries, atropellant per agafar millor torn en la cua de caixa; o també conduint el cotxe, d’ací cap allà, amb pressa, fent sonar la botzina davant el mínim imprevist que ens poguera produir un lleu retard, o fins i tot, arribant a col·lidir amb algun altre vehicle, com també vaig poder presenciar.
Resulta curiós veure que en aquesta societat del benestar, on se suposa que tenim tot en necessari per a viure bé i tindre una vida suposadament més còmoda i fàcil, en compte de viure millor i més relaxats, ens succeeix el contrari que cabria esperar. Així, sembla que la gent et bota a la mínima, que no és capaç de comprendre, disculpar o perdonar. No té paciència. Per qualsevol cosa es pot incórrer en insults, una demanda o fins i tot arribar a les mans.
Per descomptat que d’alguna manera em millorat i ara ja no ens batem en duel amb les pistoles o les espases, però açò no resta punts a l’actual estat d’agitació, al que com tot, potser podem culpar a la crisi.
Açò, em fa preguntar-me si estem preparats per a ser feliços. Realment volem la felicitat, la pau, la tranquil·litat?. En sembla que d’alguna manera l’esser humà no acaba de tindre massa bona disposició per açò. Em pareix que es delecta més amb les dificultats, creant-ne de noves cada dia, buscant problemes, alimentant-los, envejant, queixant-se per tot, movent-se en aquest món com si tot foren obstacles, o adversaris, potser quasi com si fórem animals tractant de sobreviure en una jungla plena de perills i depredadors.
Potser és una visió massa negra, amb la que no tots podem estar d’acord. Tot depèn de la nostra interacció passiva, activa o indiferent amb els altres, o de la capacitat d’observació de cadascú sobre l’entorn. Igualment només es tracta de petites turmentes aïllades per ací o per allà, que acaben coincidint quan precisament vam passar per allí.
Tal vegada només cal pensar com és la nostra vida i com es mou la gent del nostre voltant més pròxim. I si veiem que regna l’harmonia, la comprensió i la paciència, no cal preocupar-se. Però si veiem que no és així, potser cal fer alguna cosa. Estem preparats per a fer un esforç en aquest sentit?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada