Sovint les noticies ens informen de successos tràgics sobre accidents, corrupció de la classe política, desocupació entre la classe treballadora, atemptats terroristes, catàstrofes naturals, pujades d’impostos, reducció de serveis, drets o prestacions i un llarg etcètera que acaben deixant-nos sempre un regust potser més que amarg.
Llavors jo volia escriure alguna cosa que aportara una nota d’humor, però el cert és que no se me n’ha ocorregut cap, o almenys que donara peu per a fer un article.
Potser em queda escriure d’un dinar familiar que vam tindre el cap de setmana, en el que ma tia es queixava que li havien assignat un altre metge, perquè segons argumentaven, el seu anterior metge estava molt saturat de pacients i aquest altre metge no en tenia tants. Ella va mostrar la seua disconformitat i va haver de fer una renúncia per a tornar a tindre el seu metge d’abans, amb el que estava satisfeta, malgrat que li suposara major temps d’espera.
El meu germà igualment va haver d’anar al seu pediatra perquè el seu fill tenia vòmits i diarrees, consulta de la qual no va traure massa trellat i van haver d’anar a urgències, per acabar finalment en mans d’un metge privat.
Així tots es queixaven de l’atenció sanitària que de vegades rebem i de la que encara volen fer retallades, que potser acaben promovent major malestar entre els professionals de la sanitat pública i que per tant, si cap, encara ens atenguen molt pitjor.
Es va afegir la idea que potser seria més barat, rentable i eficaç posar alguna mena de màquina, que ficant-nos una cànula pel cul, altra per la boca i un termòmetre baix del braç, ràpidament diagnosticara la nostra malaltia i acabara imprimint-nos un justificant del tractament necessari.
Potser aquesta és l’única nota d’humor que he trobat. Llavors van acabar parlant que potser, en compte de pagar a la seguretat social per que ens atenguen com ho fan o que arribe el dia que ni tan sols puguem gaudir d’una prestació de jubilació o d’atur, seria millor fer-nos un segur privat, que segurament acabaria resultant-nos més barat a banda que ens atindrien millor i igualment també fer un pla de pensions i un altre segur de desocupació.
Al cap i a la fi, sembla que la privatització acabarà sent la solució de tots els mals, o no?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada