Fa temps que podem trobar-nos esquirols botant d’arbre a arbre pels parcs infantils, creuant els carrers de manera imprudent, observant-nos pels paratges naturals, o fins i tot, atropellats enmig la carretera. De vegades, aquests animals tenen l’atreviment de practicar els seus jocs molt prop dels éssers humans, però a la mínima que nosaltres ens acostem, de seguida desapareixen arbre a dalt. El cert és que ens tenen més por de la que ens tenen els coloms, potser perquè ens acaben de conèixer i ja han presenciat el que els fem als coloms, que tants anys porten amb nosaltres.
A mi em sembla molt bonic veure eixa fauna salvatge donant una vida especial als parcs, i més em sorprèn la seua capacitat per adaptar-se a una ciutat. “Per si no teníem prou amb els coloms!”, poden pensar alguns.
Diuen que els esquirols són una danyosa plaga, que són semblants a rates, que comencen a afectar algunes collites, o fins i tot, a les canalitzacions d’aigua en algunes casetes i urbanitzacions, que acaben rosegades. Potser hi ha qui pensa que cal posar verí o pegar-los una escopetada perquè diuen que tampoc tenen depredadors naturals. Potser igual que ells han acabat venint a les nostres comarques, amb el temps els seus depredadors o altres, també acaben venint, si no han arribat ja, i ens trobem així amb nova fauna.
Però sembla que comencem a viure turmentats per aquesta plaga, a l’igual que la dels coloms, que ara els ens han pintat quasi com a dimonis de l’aire en les ciutats. Està clar que es caguen en el patrimoni, però privar aquests i altres animals d’aigua, menjar, llibertat, etc. tampoc acaba sent la solució.
El cert és que actuem com si nosaltres fórem els propietaris absoluts del planeta, potser perquè ens considerem l’espècie més desenvolupada. Així, en compte d’adaptar-nos al medi, fem les adaptacions necessàries del medi per que aquest ens resulte més còmode. Curiosament, construïm prodigioses obres, sovint sense tindre en compte la nostra pròpia biologia, les forces de la natura o la resta de sers vivents. No ens importa arrasar boscos, secar fonts, contaminar rius, esgotar recursos naturals o extingir espècies animals.
D’alguna manera, nosaltres som els vertaders depredadors, la vertadera plaga que, que si no ens esforcem en posar remei, potser després d’acabar amb el planeta, acabarem destruint-nos a nosaltres mateixos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada