La mort. Parlar d'ella eriça el pèl a molts, potser perquè de la seua cridada ningú escapa i de viatjar en la seua companyia, tampoc es torna. Arribada l'hora de la mort, la majoria es deixen portar en la inconsciència del seu dolor o perduts en el mar de la demència. Als més afortunats, se'ls presenta en la dolçor del son. A altres els sorprén de forma tràgica, sense possibilitat de reaccionar. També hi ha als que els ve lentament, en la llarga agonia d'una malaltia o amb el defallir del cos al llarg dels anys.
Tots coneixem les seues visites i esperem que vinga a més tardar possible a visitar-nos a nosaltres mateixos, sense acabar d'assumir que la mort és també la conseqüència de la vida.
Potser, quan més ens sorprén, és quan crida a algú jove, en la flor de la vida; però esta sorpresa mai s'acompanya d'il·lusió i alegria, sinó més aïna del plor més amarg, la tristesa més fosca, la fonda desesperació, el buit aborronador que colpeja o turmenta als que la van portar al món, a la parella, als fills, als amics, als companys de treball... Davant de situacions així, alguns ens parlen d'una vida eterna; dels àngels que l'acullen en els seus braços; de reunir-nos dins d'un temps amb ella en un lloc meravellós anomenat cel... qui sap!. Altres alimenten el seu record perquè seguisca entre nosaltres.
Així, a manera d'homenatge, tractant d'immortalitzar el record dels que la van conéixer millor que jo, arreplegue alguns dels seus missatges de despedida:
“No estigueu tristos per que se n'ha anat, estigueu feliços per haver-la conegut.”
“Estem ací de pas. La gent arriba i després se'n va i en el viatge de la vida l'única cosa que compta és el temps passat amb la gent que t'importa”.
“Allà on estigues et done les gràcies per haver entrat en les nostres vides deixant empremta”.
“Sempre estaràs en la nostra memòria, amb el desig que sempre et recordem amb el teu preciós somriure”.
“Diuen que mentres se'ns recorda, som immortals... Per tant hui puc dir que hi haurà persones que viuran eternament”.
“Diana: ens deixes un buit en el cor, ja que no et tornarem a veure, però estaràs dins de tots i cada un de nosaltres. Part de tu esta en les nostres ànimes, i podem assegurar que no te n'has anat... ja que mentres et recordem, mai deixares d'existir”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada